Ara Malikian amb l’Orquestra Simfònica del Vallès

Amb Els Amics a l’Arts d’Estiu
10/08/2014
De nou a la Porta Ferrada
15/08/2014

12/8/14 Festival de la Porta Ferrada, St. Feliu de Guíxols

Com he gaudit amb Ara Malikian i l’Orquestra Simfònica del Vallès al Festival de la Porta Ferrada!  Mesclar una simfònica és un d’aquells plaers que molt de tant en tant em passen per davant.  Un espai exterior sense campana acústica no és el seu hàbitat natural.  Aconseguir amb amplificació el que aconsegueix una bona auditori de concerts és missió quasi impossible.  Però escollint bona microfonia, bones posicions d’aquesta, treballar un bon balanç tonal, intentar que enmig dels 50 músics sigui possible diferenciar les diferents cordes, les fustes, els metalls, solventar amb mescla que alguns cellos i contrabaixos es moguin de posició i els quedi el micro a un metre i escoltar els consells del director tècnic s’arriba a bon port.  Com sempre, el judici final el té el públic.  I sembla que va anar prou bé.  Que s’acosti gent a control a expressar la seva opinió, sobretot si és bona, s’agraeix.
Pels que no ho sapigueu, habitualment no hi ha una prova de so específica per a les orquestres clàssiques.  S’aprofita l’assaig, generalment no massa llarg -ahir d’una horeta-, per fer la sonorització.  Abans cal fer un bon treball a taula per tal que quan es pugin els canals no hi hagi acoples i els instruments ja sonin mínimament.  La resta és anar ajustant i reajustant, i sobretot passar-ho molt bé!
De taula tenia una Midas Heritage 2000.  Una Lexicon PCM70 i una TC Electronics M3000 afegien la reverberació justa per contrarestar la sequetat natural del so en un exterior.  Els micros eren majoritàriament Schoeps, Neumann, AKG C414, AKG C214, algun Shure SM81, Shure SM57 i Sennheiser MD421.  Al final tampoc van ser tants canals, 34 per a uns 50 músics. Alguns micròfons agafaven dos instruments.  Malikian portava la seva pròpia DPA 4061 per al violí. L’equip de so que hi havia és la darrera adquisició de BTM Sound, 12 caixes de l’STM M28 + 6 subgreus S118, i que bé que sona!

Quin personatge l’Ara Malikian: músic extraordinari, bon comunicador i amb sentit de l’humor.  És com un nen entremaliat fent de totes i més amb el violí.  Ja als bisos va començar una peça tot sol a l’escenari, va desaparèixer entre cametes i va baixar al públic, tot caminant i tocant, fins arribar al control de so, on ens vam creuar les mirades, ell murri i jo somriguent mentres mantenia el dit al fader pel que pogués ser.  Un altre bolo per recordar.

2 Comments

  1. Hola Albert,

    Només volia dir-te que segueixo fervorosament el teu blog i que em serveix per fer volar la ment en un terreny que m'apasiona, el so i la música, durant els meus descansos d'estudi del MIR (sóc metge preparant les proves per ser especialista). M'agrada quan entres en els detalls tècnics de microfonia, taules i racks… Sense perdre de vista el més important: el que hi ha davant dels micròfons, la música!

    Felicitats!!
    Xabier Michelena

  2. Albert Cortada ha dit:

    Moltes gràcies Xabier! Me n'alegro molt. Que vagi molt bé tot i ànims amb el MIR.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *