Dos mesos i mig

I per Tàrrega vam passar
28/09/2017

Dos mesos i mig del darrer bolo que vaig penjar al blog. Si n’han passat de coses!

Hi ha hagut canvis, i més que n’hi hauran. Fer vols de moltes hores em porta a pensar, allà dalt, a 10.000 km d’alçada.  Fa setmanes que dono voltes a algunes coses.  Cal fer un replantejament al voltant de les feines actuals, d’altres que han de venir, algunes que marxaran.  I quan aconsegueixo tenir el cap fred i a lloc sempre acaba sortint la mateixa conclusió: les coses no passen perquè sí.  Sóc poc de casualitats, però sí de causalitats.
Les sortides i postes de sol des d’un avió  són màgiques.

del 12 al 17 de setembre Anar a retrobar amistats durant unes vacances és una gran teràpia de vida! I sí, vaig deixar de fer alguns bolos per això. Sé dir que no! (però costa!). Grans converses, petits grans moments, abraçades immenses i molta llum. Hi ha coses que no tenen preu!

20 de setembre Quina trempera poder començar el Grau Superior de So a Salt! A l’ETECAM estem tan contents com enfeinats, o sigui, molt!! Entre setmana toca fer classes i fer de cap d’estudis de l’escola!

del 21 al 23 de setembre Ser el substitut a la darrera funció de Verdaguer, ombres i madueixes, l’Òpera Rock d’Obeses va ser un repte, una gran experiència amb un bon resultat final després de patir durant els assajos tot seguint el guió, programant escenes, coneixent músics, actors-cantants, les seves dinàmiques i notant la “pressió” del públic habitual del grup a la seva terra.  Gràcies Sente (Imes management) i Obeses per la confiança! Encara canto fragments de l’obra!

del 28 de setembre a l’1 d’octubre 6a edició de Petits Camaleons, truncada per l’acció repressiva de l’Estat Espanyol, un estat putrefacte a on han caigut les caretes que amagaven el que no havia marxat mai, el totalitarisme i el colonialisme que l’ha caracteritzat al llarg de la seva història. El 29 va haver-hi la nit prèvia al festival i el 30 es va celebrar amb normalitat.  El dia 1 ja no va ni arrancar.  El 18 de febrer tindrà lloc el Petits Camaleons “bonus track” per continuar endavant amb el festival.

9 i 10 d’octubre Óyeme con los ojos, de la Compañía María Pagés, a Montbéliard (França), l’únic espectacle que feia fins ara des de l’estiu del 2015.  Sí, dic feia perquè durant aquests dies em van proposar de reincorporar-me a la Compañía el 2018 per canvis a l’equip tècnic. I vaig dir que m’ho acabaria de pensar…

del 30 d’octubre  al 6 de novembre I les coses es van precipitar de tal manera que em vaig trobar anant a Cali (Colòmbia) i Santiago de Xile a fer el Yo Carmen, l’espectacle que em va rellevar de la companyia el 2015 per qüestions logístiques. De cop torno a estar girant i fent flamenc pel món.
A Cali vam patir…  La gràcia que pot acabar fent el ahorita vengo és inversament proporcional a la paciència que has d’abocar.  La simpatia i saber fer dels nostres acompanyants ens van fer més amable les adversitats tècniques. L’espai, immens, s’equipava des de zero, i tot va anar molt lent, fins al punt d’aplaçar un assaig general per poder fer les proves de so en el seu lloc.  El vam fer al dia següent abans de la funció.
A Xile va ser tot un altre món.  D’entrada era un teatre, equipat, amb una gent molt professional, simpàtica i entregada.  I com no, retrobament amb la Francesca, amb qui havíem compartit feina i aventures amb Els Deambulants.
Això sí, del poc temps que acostumem a tenir de temps lliure, que no faltin els tastets de gastronomia i cerveses locals! Ah, i el pisco sour! Perill!!

 

octubre, novembre La gira Un Estrany Poder amb Els Amics de les Arts no s’atura! Carcaixent, Granollers, Caldes de Montbui, Girona, Vic, Castelló de la Plana, Lloret de Mar.  Com l’estic gaudint aquesta gira! No en puc fer tots els bolos però sí la gran majoria.
I una altra que no s’atura és la d’Hora de Joglar, un altre plaer pels sentits, amb qui he pogut anar fent algun bolo de tant en tant quan podia. Al CAT de Gràcia, Girona, Santa Coloma de Farners (quins 4º que vam aconseguir vèncer!), Manlleu.  S’acosta el final de gira, de moment falta la Sagrera i les Borges Blanques.

19 de novembre I un altre Dinamita la Sarsuela amb Le Croupier. I mira que volia passar aquest bolo a un subtitut, però al final no podia i el vaig fer jo.  I que bé que vam dinar i que bé que ens ho vam passar! Això sí, al cap de dos dies, patam, mig malalt.  El cansament i els virus no perdonen!

Va, sigueu feliços! (Buf, he aconseguit fer el post que feia dies que no aconseguia fer!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *