Setembre-octubre-novembre’12
Deuria ser a finals de la primavera quan, després de plantejar l’edició de les músiques de Dunas -ja acabades i a l’espera de penjar-les a la web per a la seva venda i que serà motiu d’una altra entrada al blog-, es va decidir fer el disc amb la música d’Utopía, el darrer espectacle de María Pagés, estrenat fa poc més d’un any.
Inicialment les mescles les havia de fer a casa abans d’anar a Madrid a fer les tres setmanes de funcions d’Utopía al Teatro Español, però per qüestions de calendari va ser impossible escollir els temes per editar. O sigui que vam decidir traslladar els meus “trastos” cap a Madrid per missatger i instal.lar l’estudi a la oficina de la Compañía.
I au, vinga, a mesclar! De les 10 del matí fins a l’hora d’anar al teatre, a quarts de 6, fent una paradeta de 30 minuts per dinar i de després de la funció, a partir de quarts d’onze la nit, fins a quarts d’una. Cap a dormir i tornem-hi! I els dies que no teníem funció tot el dia, com ha de ser! I com si no fos a Madrid durant quinze dies -o sigui, fent poques canyes i tapes, perquè ens entenguem…-. Només sentia la música d’Utopía, a les mescles i a les funcions, menjava rapidet i dormia. I així durant quasibé dues setmanes.
S’ha hagut de fer moltes hores d’edició, de neteja de sorolls, cops, netejades de gargamella dels cantaores, entrebencades dels bailaores amb els micros de terra, solucionar algun que altre problema tècnic amb conseqüències en la gravació d’alguna pista, vaja, coses del directe! I en alguns casos s’ha agafat la primera part d’un tema d’una funció, la segona d’una altra i la tercera d’una altra, i au, enganxa-ho! O bé substituir una frase d’algun instrument o nota mal tocada d’una funció per la d’una altra. Apassionant!