Els darrers dies a Madrid

Després dels primers quinze dies intensius de mescles del disc i funcions,  la darrera setmana va ser la de relaxar-se i viure amb calma el dia a dia de quan es fa funció cada vespre.  Despertar-se sense posar el despertador -tot i que no us penseu pas que el meu cos necessiti dormir més de 8 hores normalment-, esmorzar, fer una mica de vida contemplativa, anar a comprar menjar, dinar i anar cap al teatre per ser-hi a les 17:00 h.  A les 17:30 arribaven els músics per fer la comprovació de línies i si calia fer algun retoc al monitoratge, a les 18:00 en José Barrios, coreògraf de la Compañía María Pagés, feia uns 20 o 30 minuts de classe als bailaores i espontanis varis -tècnics de so, llums…, que bo!- i tot seguit es feien 45 minuts d’asssaig/escalfament.  Després d’això era el moment d’uns quants de nosaltres d’anar a berenar al bar del teatre.  Ai! què serien els teatres sense els bars, llocs de trobada i intercanvi? A les 19:30 obrien sala i a les 20:00 començava la funció, que s’acabava a les 21:15 aproximadament.  I au, tots cap a fer la canyeta al bar.  I segons el dia cap a sopar a fora o a casa o a fer una mica el golfo per Madrid, que tot sigui dit, no costa gaire…  La veritat és que després de quinze dies de no tenir pràcticament vida social em venia molt de gust tenir-ne uns dies!