Dilluns i dimarts de bolo amb Els Amics

Viure al Planeta Piruleta des de fa setmanes, mesos, amb alguna escapadeta de tant en tant per fer altres bolos té aquestes coses. Dilluns vaig tenir bolo. I dimarts també. I amb qui? em pregunta algun despistat. Doncs amb qui sinó? Amb Els Amics de les Arts. Des de que vam començar la gira Bed&Breakfast a finals de l’octubre passat porto, fins ahir, 79 bolos amb ells. I he fet algunes campanes, al juny i al juliol, quan vaig estar fent Dunas i altres bolos amb la Compañía María Pagés.

Dilluns vam ser al El Prat de Llobregat, a un bolo amb horari quasi infantil, les 8 del vespre. El temps ha refrescat i la tardor, de mica en mica, es va fer present. I aquest és l’ambient que vam respirar. El bolo no va estar malament, però va costar d’arrencar més que d’altres vegades. Aquestes en són les fotos: la Montse muntant la paradeta, els quatre Amics fent de nanos, algunes fotos de l’actuació, els focs artificials cloenda de la Festa Major, que van començar a esclatar just després de l’actuació, i el sopar que ens esperava tot seguit.

I si la tardor a El Prat es començava a fer present a Lleida ja no us explico res… Actuació a 2/4 de 2 de la matinada, a l’exterior. Les proves de so les havíem tingut a les 5 de la tarda. Però l’organització ens havia posat un hotel per poder reposar, sopar i quedar-nos a dormir després del bolo, tot i que en Ramon -el bateria, que tenia una gravació al dia següent a La Bisbal- i jo -que el vaig acompanyar-, vam tornar, xino xano, cap a Girona.

I així vam passar les hores entre les proves i l’actuació, mandrejant per les habitacions, sopant, mirant el bloc d’Els Amics i Kurtibolos a internet… I després, vinga, a carregar-nos d’ànims i cap a l’escenari a lluitar contra la fresqueta i l’hora de l’actuació, que vulguis o no, són factors que acaben influïnt. Malgrat aixó, el concepte tirar milles està ben establert en Els Amics i la Bed&Banda i així ho van fer.