< Ultratrail a l’aeroport de Barajas (i d’Atlanta…) – kurtibolos.com

Ultratrail a l’aeroport de Barajas (i d’Atlanta…)

Que et vagi molt bé Aida!!!
08/03/2015
JFK Center, Washington DC
16/03/2015
9/3/15
5.50 Comença el dia a l’hotel a prop de l’aeroport de Barajas a on hem fet nit els membres de María Pagés Compañía que no vivim a Madrid.
6.30 Puntuals com el rellotge ens plantem davant dels taulells de Delta Airlines a la T1, a on hem quedat amb la resta de la Compañía.
6.45 Em diuen que tinc el passaport manipulat i que no podré entrar als Estats Units, i que si vull volar he d’anar a fer un nou passaport i l’ESTA -l’autorització per entrar al país-.  És cert, fa uns mesos des de l’oficina m’hi van posar una miqueta de cola a la junta entre la coberta i les pàgines interiors perquè hi havia el perill que es desenganxessin i s’havia de demanar el visat per anar a la Xina. Es notava poquet i des de llavors fins ara he viatjat amb ell.  El novembre passat vaig demanar per canviar-lo però des de l’oficina em van dir que no ho fes perquè s’havien iniciat els tràmits de paperassa per anar a Washington amb aquest passaport. I quan al mes de febrer vam anar a Madrid a fer el visat de treball a l’Ambaixada dels Estats Units absolutament ningú dels que van tenir el passaport a les mans em va dir res. Ja els hi val!
6.50 Anem amb el cotxe de la persona que ens acompanya de la productora que ens ha contractat per anar  de la T1 a la T4, uns 10 minuts per un entrellat de carreteres, entrades i sortides que si no t’ho coneixes i a aquestes hores del matí és fàcil perdre’s.  Però no ens passa -pels pèls…-.  El vol cap a Nova York, a on fem escala, surt a les 9.30.  A les 8.30 tanquen facturació.  Sembla que tenim els temps suficient per fer els tràmits.
7.00 Correm, amb la maleta inclosa fent nosa, cap a la comissaria de la Policia Nacional a la T4 per fer-me  un nou passaport.  Però fins a les 8.00 no comencen a fer-ne. Anem a esmorzar i esbrino com es fa l’ESTA per internet.  M’han dit en els taulells de Delta que és instantani.
7.50 Arriba el policia que fa els passaports.  Ens esperem a fora i de seguida ens fan passar.
8.10 Ja tinc fet el passaport. Sortim pitant cap al bussiness centre de l’aeroport, a fer i a imprimir l’ESTA.  Busco al Google i vaig a parar a una pàgina des d’on es fa el tràmit.  Empleno el formulari, faig el pagament (80€…) i quan arribo al final del procés no surt cap icona d’imprimir però sí una indicació que en poques hores rebré la resposta.  No pot ser!  Ho consulto al personal de per allà i em diuen que he d’anar directament a la pàgina de l’Ambaixada dels Estats Units.  Repeteixo el procés, faig el pagament (14€…) i ara sí, imprimeixo el comprovant.  Els 80€ no me’ls van carregar perquè l’endemà vaig contactar amb l’agència en qüestió i van cancel·lar el procés.
8.20  Sortim corrents cap a buscar o un taxi o el bus que va de la T4 a la T1, serà més ràpid que anar a buscar el cotxe a l’aparcament i tornar cap a la T1.  Ens diuen que els taxis potser no ens agafaran per anar de terminal a terminal.  De totes maneres hi ha molta cua i hauríem de passar a davant de tothom i liar-la una mica…  Optem per agafar el bus. El bus tardarà uns 10-15 minuts.  Va de la T4 a la T3, la T2 i finalment a la T1.
8.40 Els bus ens deixa a l’altra punta de la terminal, en el costat oposat a on hi ha els taulells de facturació de Delta.  Surto esperitat, sortejant obstacles i persones i creuo tota la terminal. No em menjo a ningú perquè la gent també s’aparta.  Portar una maleta, encara que sigui amb rodes, no ajuda gens a anar més ràpid. Sabeu aquella sensació que tens quan veus córrer a algú que fa tard i penses, mira quin pringat! Doncs avui era al revés…
8.45 Hola, voy a Nueva York-Washington, vengo de hacer el nuevo pasaporte… Dic traient el fetge per la boca.
Lo sentimos caballero, el vuelo está cerrado. Vaya al mostrador de Delta a ver si se puede hacer algún cambio. 
Intento raonar-ho uns moments però està clar.  He fet tard. Mentrestant ha començat l’embarcament del vol a on va tota la Compañía.  Menys jo.
8.50 El meu cap pensa, en la més absoluta calma continguda, que si no volo avui en un altre vol ho faré demà. I tan tranquil.  Bé, jo sí, la resta no gaire…  Em truquen des de producció de la Compañia, la jefa de la persona de la persona que ens acompanya també la truca.  Des del mostrador de Delta no es pot fer cap canvi perquè els bitllets s’han comprat dels dels Estats Units.  Hem de parlar amb l’agència que ha comprat els bitllets.  Amb la diferència horària (-5h) això serà impossible.
Ens diuen que tenim 2 minuts per fer un canvi si vull volar a Washington via Atlanta. Impossible.  2 minuts són molt pocs! El vol a Atlanta surt a les a les 10.00 i a les 9.00 tanquen la facturació.
9.00  Em truca en Barrios, el coreògraf.  Em pregunta que com és que no he anat a embarcar.  Li responc que perquè porto la maleta a més de la bossa i que no puc pujar així a l’avió. 
9.10 Em truca la María, em pregunta que perquè no he anat cap a embarcar directament, que deixi la maleta, que agafi quatre coses i les posi a la bossa de mà.  Em quedo una mica desquadrat i li dic que no.  Nervis.  Penso que volaré, com sigui, però que trobarem una solució.  I que no marxem pas pocs dies ni aquí al costat com per deixar la maleta, a on a més hi portava la targeta de so, algun cable, el micro d’anàlisi, etc.
9.15 La noia del mostrador de Delta rep una trucada.  És la supervisora i em permeten facturar per al vol d’Atlanta, tot i estar tancat.  Després vaig saber que la María s’havia plantat a l’embarcament del vol de Nova York.  Yo no subo al avión hasta que no se solucione que el chico este pueda volar hoy a Washington. M’imagino la situació. Algú havia de cedir i va ser Delta.
9.20  Estic facturant la maleta! Però errors en el procés degut a les presses del personal de Delta i als canvis de bitllet fan que tot vagi del més lent del que hauria.  Malgrat tot es mostren més que correctes.  El vol a Atlanta ja està embarcant. Amb mi també hi ha facturant una noia que ha arribat tardíssim i a qui també permeten fer-ho, imagino que perquè a mi m’ho deixen fer.
9.30 Sortim a tot tall acompanyats per una noia de Delta cap al control de seguretat.  Tornem a esquivar obstacles i persones.  Quina bogeria! L’altra noia porta una maleta amb rodes i va més lenta…  Ens obre camí la noia de Delta, porta un bon ritme.  Arribem al control de seguretat, hi entrem per un passadís de prioritat.  Aquí s’alenteixen les coses.  Els aparells electrònics fora, líquids en envasos de capacitat permesa fora i a dins de la bossa de plàstic corresponent… avui sí que fa més pal passar el control quan tens tanta pressa! A més a la noia li detecten una ampolla d’aigua que no ha pensat a treure abans.  Au, va, perdem més temps!  Malgrat haver facturat encara poden deixar la maleta a terra si no arribem a la porta en uns pocs minuts.
9.40  Seguim corrent i corrent.  Buf, quina cursa! Creuar les botigues de perfums, alcohol i tabac del duty free per les que has de passar obligatòriament sortint del control de seguretat, amb la maleta de la noia que ara arrossega l’acompanyant de Delta, intentant no menjar-te cap expositor ni trencar res, i no xocar amb ningú crec que és del més excitant que he fet mai en un aeroport.
9.50  Arribem a la punta més punta de la terminal, ja quasi som a la porta d’embarcament i ara toca passar el segon control de seguretat.  Coses de viatjar als Estats Units.  Però aquí ja ens diuen que hem arribat i que encara tenim 5 minuts.  És sorprenent el bon humor amb què m’ho estic prenent tot. Em penso que mai havia fet tanta broma amb policia i amb personal de seguretat d’un aeroport.  Deu ser l’adrenalina de la cursa d’obstacles i entrebancs que porto fent des de les 6.45. Venia d’una setmana molt estressant i amb algun dia molt aclaparador.  No sé si això és el que més em convé, però té un punt de divertit, ara que ja veig que pujaré a l’avió.
9.55 Pujo el penúltim a l’avió, davant de la noia.  Vaig ben suat.  A la cabina tothom estava esperant-nos, amb els cinturons cordats, i amb les hostesses repartint els auriculars.  Una hostessa em saluda i em diu, amb una ironia molt molt fina I have a present for you, Merry Christmas! I em dóna la bosseta amb els auriculars enmig d’un somriure amb segones.  Thank you very much! li dic mentres segueixo buscant el meu seient, cap al final de l’avió, que va mig buit.  M’esperen més de 9 hores de viatge que penso gaudir d’allò més menjant, dormint i mirant pel·lícules.  I això que tenia feina per fer durant el vol.  No en penso fer gens ni mica!!!
Finalment ens enlairem i quedo ben adormit al seient.  Més tard ja miraré com he de fer la connexió a Atlanta…  I que quan ho faig veig que només tinc 1 hora i 20 minuts i he de passar el control d’immigració, recollir la maleta, tornar-la a entregar -coses de la seguretat-, tornar a passar un control de seguretat, buscar la terminal i porta d’embarcament, obtenir la targeta d’embarcament i finalment pujar al vol cap a Washington, que arribarà poc menys d’una hora més tard que el vol que haurà agafat la resta del grup des de Nova York.
A Atlanta el primer impediment és el control d’immigració.  Em toca la cua del típic poli de pel·lícula americana, que et mira amb superioritat, intentant intimidar a la gent, a veure a qui pesca nerviós, que va tranquil, molt tranquil, i a qui segurament li és ben igual que hi hagi passatgers pendents d’agafar un altre avió.  Consulto al personal d’assistència de l’entrada del control si creuen que tindré temps de fer la connexió.  Em responen que hauria de tenir-lo, i que en tot cas si perdo l’avió la companyia ja em posarà en un altre vol…  Nooooooooooooo!!! Penso a dintre meu, un altra canvi noooooo!!!!
20 minuts de cua més tard em toca a mi.  No em fa gaires preguntes.  Però al dir-li que el motiu del viatge és anar a fer unes funcions de flamenc al JFK Center de Washington li canvia lleugerament la cara, fins i tot ara em sembla amable, per comparativa amb l’actitud anterior.
Torno a córrer per anar a buscar la maleta.  L’agafo, la deixo en una altra cinta per a les connexions i au, disparat cap al control de seguretat.  Hi ha personal que canta i fins i tot un que mig balla indicant a la gent a quina cua han d’anar.  Això és Amèrica! Sí, sí, hem vist moltes pel·lícules tots plegats, però no tinc cap ganes de perdre aquest vol.
He d’anar a una altra terminal que curiosament és la que està més lluny del punt en el què em trobo.  Agafo el tren llançadora entre terminals.  Arribo a la que em toca, més córrer per trobar la porta d’embarcament.  Demano la targeta d’embarcament al mostrador -jo només tinc el resguard que m’han donat a Madrid- i la dona que m’atén exclama, wow, you’re going to do a show in the Kennedy Center!  Suposo que el poli ho havia entrat en el sistema i ara li sortia per pantalla.  Yeeeeeeeeees!!!!
Encara em sobren 5 minuts per anar a canviar uns euros per dòlars, i comprar una ampolla d’aigua i respirar una miqueta.  5 minuts ben aprofitats poden ser tota una eternitat.  Pujo a l’avió, m’assec al seient que em toca, tanco els ulls, respiro a fons i exclamo interiorment: veus com arribaria a Washington d’alguna manera o d’una altra! Un somriure se’m dibuixa als llavis.

1 Comment

  1. Oriol ha dit:

    collons quin patir…