El primer del 2015

10/1/15 Els Amics de les Arts a Granollers

El primer bolo del 2015 no ha estat un bolo qualsevol, si més no per a mi.  Al començament del concert d’Els Amics de les Arts al Teatre Auditori de Granollers -sí, el mateix lloc que la mítica nit del Lucy Perales-, s’anunciava que enguany el grup farà 10 anys.  No crec que siguin ni pocs ni molts, depèn de com es miri.  Són els que són.  Però fa 10 anys, quan en Joan Enric m’ensenyava les primeres cançons del grup durant els mesos que vam viure a Edinburgh no hagués imaginat mai tot el que hem fet i viscut fins al dia d’avui i l’amistat i la complicitat que hem adquirit entre tots nosaltres al llarg d’aquesta dècada.  Pel cap em van passar un munt de records i sobretot el pensament que tot això ha estat, i és, un gran regal.  I fent grans esforços per no perdre excessivament la concentració em vaig passar la primera part del concert en un estat d’emoció d’aquells que no toques gaire de peus a terra.  És fàcil caure en els tòpics, deixar-se portar i repetir-se.  I durant aquests anys, especialment des de la tardor del 2009, quan va començar la primera gira multitudinària del grup amb el Bed&Breakfast, crec que hem exhaurit els adjectius qualificatius de les nostres vivències.  Imagino que durant el 2015, quan vagin arribant els actes i concerts de celebració, en reviurem moltes d’aquestes vivències.  I tornarem a exhaurir les paraules, però no els sentiments ni les emocions.  Bon any a tothom!