Autorretrato, la 1a de Juanma y la cena de Navidad

del 19 al 22/12/13

Gijón, Teatro Jovellanos. Compañía María Pagés, fem Autorretrato.  Primer bolo que en Juanma fa de regidor d’escenari i per tant s’estrena amb el micro de la megafonia interna dels camerinos i passadissos diguent allò de atención Compañía, primera, faltan 30 minutos para empezar.  I bé que ho ha fet i bé que ha anat tot plegat. ¡Felicidades Juanma!

Teatre amb bona acústica.  Equip de so rock’n’rolero, un EAW KF730 amb subgreus Electrovoice.  El frontfill no pot anar a sobre de l’escenari perquè es tapen els peus dels bailaores a la primera fila, i molt a pesar meu, fem un infill, la pitjor colocació possible, però no hi ha més solució que fer-ho així.  Pels que no sabeu de què estic parlant la suma acústica dels dos altaveus, a punta i punta, mirant cap al centre té uns resultats molt dolents, sobretot al centre.

De control a FOH i també a monitors, la Yamaha CL5, una taula que cada dia m’agrada més.  Ara bé, això de compartir previs PA i monitors continua siguent una GRAN CACA, senyors de Yamaha i demés. I més en flamenc, amb el gran marge dinàmic que hi ha i la diferència de nivells entre proves i bolo, per més que s’hi facin als assajos.  El trim digital una vegada has agafat el nivell del previ, és horrible pel so a la que et passes dels 6 dB, amunt o avall. Au, ja ho he dit.
L’empresa que ens cobreix és Pronorte, bons profesionals i amb un bon tècnic de sistemes amb qui he tingut una xerrada interessant sobre punts de tall, filtres, pendents per octava, suma acústica, bla bla bla…  A la que em deixen…

A la tarda fem l’assaig amb públic, alumnes d’alguna escola de dansa i gent interessada.  La María traient la seva vessant més pedagògica, explicant el perquè de les coses, i fent correccions a l’assaig de cares a tothom. Això sí, abans algú ha fet la migdiada…

Camerinos, vestuari, maquillatge i cap a l’escenari!

I després de la funció, sí, señoras y señores, ¡la cena de Navidad de la Compañía! Mig improvisada a l’hora de dinar, uns comencen a parlar amb els altres, que hem de fer alguna cosa, que és el darrer bolo de l’any amb la Compañía, que si anem a buscar un lloc per tots, que quin menú fem, pim pam i al final la jefa ens convida. ¡Ole ella! I així vam acabar, menjant, bevent, cantant, palmas y taconeos, i amb algun tímid intent de cantar el 25 de desembre del sector catalanomallorquí (un clàssic, d’altra banda).

Una retirada a temps és una victòria, i més si a les 9 del matí surt l’autobús cap a l’aeroport per agafar l’avió.  El que passa és que les retirades potser s’han de fer una mica abans… Bon Nadal!