< Gran nit amb Fangoria – kurtibolos.com

Gran nit amb Fangoria

La Fireluche a Celrà
25/11/2013
Uau! Lucas Martínez&Félix Rossy Quintet
30/11/2013
22/11/13 Teatre-Auditori de St. Cugat
No havia vist mai actuar a Fangoria.  Tampoc havia vist mai a l’Auditori de St. Cugat el tipus de públic que hi havia l’altra nit, un públic divers, de totes les edats i més que mai, amb una proporció d’orientació sexual diversa i personatges freak molt equilibrada.  I com qui no vol la cosa em vaig trobar cantant aquelles mítiques cançons d’Alaska que ja havia cantat anant de festa des de mitjans dels 80 i després als 90. Igual que les cantava el director del Teatre-Auditori, en Pep Tugues, amb una somriure d’orella a orella i movent-se al ritme de la música des d’una de les seves posicions habituals durant els concerts, dret al final del passadís de la platea.  L’Auditori era una gran festa, una discoteca sense alcochol, amb el públic entregadíssim, una part d’ell dret des del primer minut.  I el personal de sala anava de bòlit intentant evitar que els espectadors de l’amfiteatre no baixessin a platea, el que hagués comportat problemes de seguretat i d’espai.
 
Èxits d’abans i èxits d’ara -que ja no conec massa-.  Il.luminació amb molt moviment de llums, un provocador i calent cos de ball format per dos homes –que culo! va cridar un noi del públic només començar l’actuació- i dues noies -originàriament una no n’era, però ara se’n sent-, amb una davantera tremendament explosiva.  Una escenografia d’acord amb l’estètica buscada i dos biombos translúcids darrera dels que s’hi insinuava tot allò que es podia insinuar. I enmig de tot, al centre i desprenent força, l’estrella, al peu del canó i fidel a la seva estètica.

I un dels riders de so més senzills dels que he fet els darrers temps: 19 canals dels que només 3 eren micros, la resta eren línies amb DIs i 8 canals que anaven directe al patch, els 8 canals de l’ordinador situat al costat del tècnic de monitors i que disparava les bases dels temes. I tot el demés, per sobre les bases. I a on no arribava la veu de l’Olvido, hi arribava la veu d’un dels músics, amb un timbre similar al d’ella i doblant-la en tot moment.

I aquesta, juntament amb grans cançons i grans lletres, és la fòrmula de l’èxit de Fangoria.  I com repeteixo sovint, un grup es deu al seu públic, i si el seu públic entra en èxtasi aquí i allà per tota la geografia, és que la cosa va bé, la cosa continua anant bé.  Gran nit i gran experiència que em fa tornar a veure, per si ho havia oblidat, que tinc una gran feina per totes aquestes coses que visc, sobretot si són bones, és clar!

2 Comments

  1. Oriol ha dit:

    Quin monitor de terra porta l'Alaska?
    I el músics, son ipads alló del peu de micro?

  2. Albert Cortada ha dit:

    Hola Oriol,

    El monitor de terra és un monitor… de video, teleprompter, amb les lletres de les cançons. Ells i tots els músics van amb IEM.

    Sí, són iPads, imagino que també per les lletres o els acords.