A l’Arte Flamenco amb Utopía

Dia de la Música passat per aigua
21/06/2013
En Pablo fa anys a Mont de Marsan
11/07/2013
30/6 i 1/7
Participació de la Compañía María Pagés amb l’espectacle Utopía a la 25a edició del festival Arte Flamenco, a Mont de Marsan, al sud-oest de França.  Es tracta d’un dels festivals més importants de flamenc fora d’Espanya.  Hi arribem el 29, després d’una peregrinació de viatge, més que per la durada, pels canvis i combinacions. En el meu cas Bescanó-Girona (bus), Girona-Barcelona (tren), Barcelona-Bilbao (avió), aquí ens vam ajuntar amb els que venien de Madrid, que arribaven dues hores més tard que els de Girona, i finalment, Bilbao-Mont de Marsan (autocar). A l’autocar vam compartir el viatge amb altres artistes, entre ells Farruquito.
Un cop a Mont de Marsan ja es pot començar a palpar l’ambient flamenc per tot arreu, en l’ambientació, en la música, en els bars, en els cartells de la gran programació i dels cursets que fan aquesta gent, etc.  Molta gent de l’organització parla o xapurreja castellà.  Fins i tot i si els parles en francès et contesten en castellà. Curiós aquest oasi enmig de França.
El 30 vam fer el muntatge a l’Espace Mitterand, un pavelló polivalent.  El muntatge s’acostava més a un bolo de rock que no de flamenc, sobretot per la infraestructura necessària per muntar els llums i l’equip de so, pel tipus d’escenari, pel backstage.  Els horaris marcaven que a les 18:00 els de so havíem de plegar perquè en Pau començava a enfocar i cal silenci.  Però ens diuen que els altaveus i les taules arribarant justament a les 18:00 perquè la nit anterior van tenir bolo, venen de Burdeus i no han pogut arribar abans…  Les llums van avançades d’horari i en Pau pot començar a enfocar abans.  Quan arriba el material, amb 3 hores el descarreguen, el munten, l’ajusten i ens l’entreguen en condicions per treballar l’endemà al matí.  És clar que també hi havia molt de personal per muntar-ho tot, i això en part vol dir pressupost.  El nivell tècnic que hi ha a França, en general, és molt bo.  Tècnic de so i de llums són professions regulades laboralment, valorades i a on cal passar examens i capacitacions per exercir-les.  Igual que aquí…

A la nit, després de sopar amb l’equip tècnic al mateix espai del bolo, vam anar a fer un toc i a celebrar l’aniversari d’en Pablo, el coordinador tècnic i regidor, i vam anar a parar un bar anomenat “La universidad de la caña”, amb tot de fotos de toros per les parets, motius flamencs, tapes… La música no era flamenca, més aviat afrancesada, i ens vam trobar amb una mena de festa de disfresses que va acabar de donar un toc freaky a tot plegat.
Més fotos, d’algun moment d’espera -com vicia el solitari Spider!-, programació dels motors de les línies de l’escenografia i repatiment del vestuari (¿dónde están mis pantalones?).

L’endemà al matí vam fer als ajustaments que no vam poder fer el dia anterior i ho vam deixar tot a punt per fer les proves de so i l’assaig.  Al vespre vam fer la funció, amb l’espai ple de gom de gom de públic francès i de participants al festival.  La funció va ser tot un èxit i amb l’equip que hi havia (LA Kara, Yamaha PM5, TC6000 d’efectes) vaig gaudir molt.  L’anècdota és que hi havia un generador de rellotge i jo creia que era per millorar el so de la Yamaha M7CL que hi havia a monitors.  L’assistent de PA em va dir que no, que era per a la PM5, que a França s’estila molt demanar-lo, i que sinó força gent rebutja la taula.  De fet anant amb la TC6000 era aconsellable.  Quin nivell!  I per si no en tenia prou, el tècnic portava el seu propi flight case d’ajustament de sistemes amb pantalla, minimac, teclat integrat en una safa extensible a dins del rack, sistema wifi propi amb antena de llarg abast i una tablet a prova de cops i aigua per poder treballar a distància, SAI, un switch per connectar dispositius (minimac, taula de so, el Galileo), tot perfectament enracat, amb un patch a darrere, tant de senyal com de corrent, i amb ventiladors incorporats.  Impressionant! Em queia la baba!
Foto de moments abans de la funció, escalfant els dits. De fet, ¿quan és que no estan tocant, cantant o ballant aquesta gent? Mai! Jo crec que ni quan dormen estan quiets, ha ha ha!
I el dia 2, viatge de tornada cap a casa, els mateixos passos però al revés.  A en Marc i a mi ens va tocar anar a Business, als dos viatges -quina xurra!-.  Al viatge de tornada de Bilbao a Madrid vam coincidir amb en Bielsa entrenenador, i al de Madrid a Barcelona amb en Carlos Latre. Casualitats de la vida.
Au, un bolo més al sac!

2 Comments

  1. Oriol ha dit:

    collons i dels trastos del tècnic de sistemes no hi ha foto? Que ben parit.

    Que curiós lo del rellotge, jo en els meus anys de directe no ho vaig veure mai, en el broadcast si que ho toco cada dia.

    salutacions

  2. Albert Cortada ha dit:

    No, no en vaig fer cap de foto concreta del rack…, la veritat és que no vaig pensar-hi…

    De totes maneres crec que és més espectacular explicat que vist. De fet es veu el rack a la dreta de la foto del control, en petit, però és aquest.

    Sobre això del rellotge, aquí segur que no es fa llevat que portis dispositius externs que necessitin anar sincronitzats. En el cas de taules amb mala conversió A/D com l'M7 i mals previs (i que causa el mal so que té) un rellotge ajuda a millorar-lo. Jo no ho he provat mai, però això m'han explicat.

    Apa, xau!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *