< Dunas, Amsterdam – kurtibolos.com

Dunas, Amsterdam

Lo más grande, María Pagés a Sevilla
30/06/2010
Les Nuits de Fourvière, Autorretrato&Dunas
12/07/2010
2 i 3/7

I sense massa temps per dormir després del sopar-festa a Sevilla del 20è aniverari de la Compañía María Pagés, au, a les 7 del matí agafa un avió, fes escala a Madrid i agafa’n un altre cap a Amsterdam, on després de passar breument per l’hotel anem cap al teatre a fer el muntatge de Dunas dins del Julidans Festival. Per sort en Kurth porta alguns dies per Amsterdam i ja ha estat preparant el terreny al teatre, un bon teatre amb un bon equipament i amb el que és més important, un bon equip de gent. Treballar així dóna molt de gust

Amb el cansament passem la primera tarda sense massa pena ni glòria i arriba el moment d’anar a relaxar-se una miqueta i a sopar. Aquí en tenim un exemple: en Carles, en Marc i en Jordi. Sobren els comentaris. Quan és hora de jeure es jeu, pim pam!

Dia següent: havent dormit el mínim d’hores que més o menys toquen tot es veu diferent. I així encarem el primer dia de funció, el dia en què Holanda ha eliminat a Brasil i tota la ciutat és una gran festa. Des de dins del teatre sentim el so de les batucades i els crits de la gent a l’exterior. Alguns de nosaltres també estem pendents de la tele que hi ha a l’escenari. Fins que no s’acabi el partit no podrem començar les proves.

Després d’alguns preparatius d’última hora, trucades a les xicotes -una imatge clàssica dels bolos arreu- i de la concentració als camerinos, es fa la primera funció. A darrera meu hi tinc gent asseguda, o sigui que jo també m’haig d’asseure, però la taula de so em queda massa alta… em sento com un nen de P5 a una classe d’ESO…

La funció ha estat tot un èxit, la gent s’ha aixecat a aplaudir tot just s’ha acabat l’espectacle i ha estat així una bona estona. Els hi ha agradat. La segona funció serà el mateix. I tothom content, cosa que es tradueix en un munt de fotos anant de festa i celebrant’ho. Aquest és el recull d’alguns d’aquests moments i també d’altres que ens ha donat aquesta ciutat, on és més fàcil morir atropellat per una bicicleta que per un cotxe (i a sobre la culpa serà teva per guiri despistat…!).

Comments are closed.