Suposo que alguns sabeu qui són i que la gran majoria (encara) no. Deixant de banda que m’agradaria -a ells suposo que també- que el segon supòsit passés a ser el primer -bé, si més no per una petita gran majoria-, no hi ha cap dubte que alguna es belluga al voltant d’Els Amics de les Arts, un grup que, com tots els altres que faig habitualment –Orchestra Fireluche i Le Croupier-, tinc la sort de poder ser el seu tècnic.
A punt de treure el seu primer CD (Bed&Breakfast, gravat i editat per Nómada 57 i que serà distribuït per DiscMedi a partir del desembre) i després de vàries maquetes autoproduïdes, autogravades, autopublicitades i autoposades a la xarxa al servei de tothom (bé, la penúltima també va sortir encartada en un número de l’Enderrock, una bona tirada!), les seves enginyoses lletres i les músiques que les acompanyen estan arribant cada vegada a més gent.
Als seus concerts -que no et deixen indiferent- no és estrany que es senti corejar els seus temes estrella per cada vegada més fans, com tampoc ho és trobar bones opinions sobre el grup en premsa especialitzada (o sigui, minoritària). Però de tant en tant apareixen algunes sorpreses…
Tall RAC1 avant-matx Barça-Dinamo de Kiev (29.9.09)
Tall RAC1 el Món a Rac1 (1.10.09)
Des de www.elsamicsdelesarts.cat podreu descarregar-vos el que han fins ara, llegir les seves lletres, anar al seu blog (un gran entreteniment que sembla prescrit pels dies de gran aburriment i d’ensopiment) i saber altres coses sobre ells.
Aquí teniu alguns enllaços a entrades a kurtibolos d’alguns dels seus concerts:
I no, no cobro comissió, però em fan ser més feliç dia a dia. Au!