13.12 matí al Parc del Fòrum
7:45 del matí, he dormit quatre tristes hores després de la gran nit de revival amb
Els Petit Fours a La Mirona. Estic costipat, fa fred i tinc fred, cosa que encara és pitjor. Pero avui toca ser solidari i amb
Els Amics de les Arts anem a participar a
La Marató de TV3. A les 10, desafiant el vent i la humitat del litoral, arribem al Fòrum, on ens rep una noia de producció ben simpàtica de nom Mireia, a qui per descomptat que hem demanat una mica de sol, però… nanai de nanai!
Hem trobo amb en Joan, l’speaker, a qui coneixia d’un bolo amb l’Orchestra Fireluche fa un parell de mesos. Coses de la vida es coneixen amb en Joan Enric i amb en Ferran. Ens refugiem, juntament amb l’Eduard, en Dani i en Quim -l’home agenda-, en una petita carpa taronja -molt taronja!- amb pastetes, entrepants, begudes i cafès que agraïm molt (tot i que sembla que no eren ben bé per nosaltres, però seguint a en Joan… he he!!!). Algú ens fa una foto, crec que és la primera foto del grup amb l’home agenda i amb mi, tots junts. Davant la manca de vasos en Ferran i en Dani se les enginyen per fer-se un biberó de cafè amb llet.
Una mica més temperats -una miqueta, eh? tampoc ens passéssim- passegem pel Fòrum mentres en Josep Maria va filmant imatges d’
Els Amics a tort i a dret (alguna cosa porten entre mans aquests nanos…).
De cop divisem a en Màrius Serra i com que ell ja tenia notícia del grup, ells, ben trempats, es van a presentar i a donar-li un exemplar del Bed&Breakfast. I per si fos poc, assalten quasi a la carrera a l’Espartac Peran… i per què? Potser mirant la foto d’ell amb en Dani ho sabreu…, ha ha ha ha!!!
Comença a plovisquejar i anem a refugiar-nos al nostre camerino, una altra carpa, aquesta vegada de color blau -molt blau!-, on trobem uns rams de flors que tampoc són per nosaltres. Després d’uns minuts on semblava que es suspendria l’actuació el cel ens dóna una treva, i després de l’actuació dels nois i noies de
SP3 (el grup musical del
Club Súper 3), passades la 1 del migdia muntem a tot a tall els intruments, vaig cap a la taula de so i comença l’actuació, de curta durada, ja que entre el poc temps que teníem i la pluja s’ha hagut de reduïr perquè darrera encara actuava més gent.
Pleguem els trastos, pugem als cotxes i anem a dinar cap a Badalona, on a la tarda tenim una altra actuació. Avui, “doblete”!
tarda a La Sargantana
Són 2/4 de 5 i arribem a
La Sargantana, un petit i acollidor local del centre de Badalona. Descarreguem, fem uns cafès, muntem, provem el so, brindem per gentilesa de i amb la mestressa amb uns vinets dolços i cap a l’escenari amb el local ple de gom a gom. Miro a la gent que tinc al voltant de la taula de so i veig en els ulls d’alguns d’ells la il.lusió d’aquells que ja els coneixen però també l’expectació d’aquells que encara no els han vist mai i venen disposats a gaudir però allò del “…m’han dit que hi ha un grup que…”. I no deixen a ningú indiferent, broden l’actuació, estrenen una nadala, es senten a gust i això es transmet a la gent, que se sent còmode en aquesta freda tarda de diumenge pre-hivern que
Els Amics han fet més càlida.
