I tres més a St. Cugat

8-4 Andrea Motis&Joan Chamorro Grup&ONCA

15-4 Bebe

16-4 Macedònia

A vegades penso que em repeteixo dient algunes coses.  Però quan hi dono algunes voltes torno a arribar a la conclusió que el més fàcil és, per rutina, deixar de fer afirmacions del tipus que anar de bolo al Teatre-Auditori de Sant Cugat és com anar a casa i que el grau de complicitat que hi ha amb tot el seu equip humà és molt gran.  I justament per  això cal dir-ho, per reafirmar-ho i no baixar la guàrdia.  La rutina pot portar fàcilment a la deixadesa i a les seves conseqüències.  O sigui que val més, malgrat sempre pugui dir el mateix, mantenir-se en el major grau d’exigència possible i no perdre’s pel camí, ja que allò que és bo i habitual, pot esdevenir rutinari i avorrit.

I tres bolos més com qui fa xurros, Motis&Chamorro -uns clàssics de St Cugat- aquesta vegada acompanyats per l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, la Bebe -reconec que creia que ja no actuava- i Macedònia.  I en tots tres bolos vaig fer escenari, cap dia taula ni assistent. Ei, i de tant tant tenir “l’única” responsabilitat de cablejar i que tot arribi em prova bé!  Sobretot en setmanes de molt estrès.  Aquest mes d’abril és potent de feina entre una cosa i una altra!