Tot això és veritat?

El costum et pot fer perdre la perspectiva de la realitat i d’allò que et fa feliç.  Porto molts dies que, entre unes coses i unes altres, m’he de posar llast per provar de deixar l’orbita a on sóc i caminar tranquilament, tocant de peus a terra.  Però mentrestant no paren de passar coses i més coses.  I no està gens malament!  Fa uns dies anava així: entre bolo i bolo hi ha altres coses. Desde que vam començar la gravació del disc amb Hora de Joglar el dia 9 que s’ha girat la truita i la frase és: enmig de la gravació hi ha bolos i algunes coses més.  Això és una bogeria!  Però és mooooolt divertit! La sensació aquella d’un parc d’atraccions farcit de muntanyes russes, salts i demés, sabeu?

Dijous passat vam ser al Teatre-Auditori de St. Cugat del Vallès per fer, una gira més i ja en van tres, el concert benèfic d’Els Amics de les Arts i els seus Amics.  Enguany la recaptació anava a la Fundació Albert Bosch, que destinen diners a la investigació en la lluita contra el càncer infantil a la Vall d’Hebron.  Entre aquest concert i el que havíem fet el mes de juliol a Olot es van recaptar 40.000€.

Per aquesta ocasió vam passar amb “només” 42 canals.  Dic “només” perquè en l’anterior edició vam arribar als 69 i dues taules de so.  I amb els Amics ja portem 32 canals habitualment, amb el que de 32 a 42 només són 10 més.

Enguany els amics van ser Blaumut, The Manzelles, Joan Dausà, Roger Mas, Cybee i l’Èric Vergés d’Els Catarres.  Una gran festa de música i bon rotllo, a dalt i a baix de l’escenari.  I també un bon munt d’hores.  El dia anterior la gent de BTM i el Teatre-Auditori van fer el muntatge.  El dia del bolo arribàvem a les 10 del matí i a les 12 començàvem les proves amb Els Amics.  Havent dinat començàvem les proves i els assajos amb els convidats.  Sopar a camerinos i a les 21:30 començava el show, que va durar exactament 1 hora i 45 minuts, no es va fer gens pesat.  Una actuació normal d’Els Amics ja acostuna a durar més o menys això.  Tot ben estructurat, canvis fluids i bon ritme.

Al cap de dos dies vam ser al Teatre Principal de Badalona, amb una molt bona entrada de gent.  Va ser un dels bolos més “sueltos” que hem fet des de que vam començar la gira (com estaven Els Amics!!).  I també puc afirmar que va ser un dels millors bolos pel que fa al so.  I és que les condicions eren molt bones: bona acústica, un bon equip (Nexo GEO S12, del teatre), ben ajustat i amb el control a peu de pista, ben situat.  Reconec que em va caure una mica de baba i tot…  I és que quan tot va bé i els que actuen es deixen anar, toquen i canten bé i el públic anima i apreta, la reacció en cadena que té lloc és imparable.

I sense temps per gaudir-ne massa, cap a casa a dormir unes horetes i tornar a Argelaguer per seguir amb el disc…  Potser que vagi pensant en fer l’entrada de la primera setmana de gravació, no?