Jornades del Ball del Llémena

Escoles velles de Cartellà.  Si les parets parlessin n’explicarien moltes d’històries (i de grans).  Anar de bolo a llocs on vas viure experiències (fa 20 anys) que t’han marcat té un plus afegit.  I si a sobre et toca sonoritzar a Meandre (Xavi Pallàs i Xavi Batlle), encara més.  I és que el primer grup a qui vaig fer de tècnic per allà el 1998 van ser els Banshee d’Olot, i en Xavi Pallàs n’era membre.  Quines èpoques també les de Banshee!  Per cert Xavi, aquest violí que portes ara sona molt bé! M’ho vas posar molt fàcil! A les èpoques de Banshee no sé pas com us deuria fer sonar, “cervatillo” com era!  I està molt bé això que fan aquest parell de garrotxins!

Tornant al cap de setmana passat, el bolo en qüestió era la sonorització del ball de la nit dins de les Jornades del Ball del Llémena, que enguany han arribat a la 15a edició (bravo per la constància!).  També hi tocaven Es Exiliats (Malorca) i Benoit Guerbigny (França).  Era un d’aquests bolos que t’arriben per carambola, un que falla, algú que et coneix -en aquest cas en Xavi Pallàs, gràcies!-, el teu telèfon que arriba als organitzadors, una trucada i vinga, som-hi, no?!?!

I digueu-me  ignorant, però si hagués sabut abans d’anar-hi qui era en Guerbigny hagués pixat colònia abans d’hora. I ja tocant em va caure la baba, no tan sols pel domini de l’instrument, sinó pel magnetisme que desprèn, la dinàmica que té, la simpatia i per com vam connectar.  Durant l’actuació em va dir un parell de vegades que baixés el volum una mica més.  Ell era qui el dominava tocant més fort o més fluix.  Quan tocava fluix la gent havia de parlar més baix per escoltar-lo.  És un acte reflex que fa el cervell. Sonoritzant en segons quins espais i segons quins tipus de música es fa.  I funciona.  Ajuda a crear atmosferes i que el músic sigui l’amo de la dinàmica.  Quan convé, gas! I quan es busca la delicadesa, es toca suau.  Com dominava això el paio aquest!

L’equipet era del de l’Ajuntament de Girona, però vaig decidir portar una Yamaha 01 per passar una mica més de gust i algun micro meu.  I bé que va anar tot plegat!

Ha ha ha! Ara que veig la foto, vaig posar el candau a l’ordinador, és el costum quan faig bolos a exterior o amb gent que passa amunt i avall.  Aquí no hagués fet falta…, no és pas que els tractés de lladres… ha ha ha!!!