2/10/14 Teatre-Auditori de St. Cugat del Vallès
Ple absolut per veure a
Rosario al
Teatre-Auditori de St. Cugat. I no m’estranya. El que transmet amb força a l’escenari, a més de la música, és passió i sentiment. Exhaltació de l’amor cap als seus éssers estimats i cap al públic. I de manera incondicional. I la gent la correspon, i l’estima, i li llencen floretes, i també n’hi porten físicament. I la dona no para de moure’s i ballar durant tota l’actuació, acompanyada per una bona banda i per uns tècnics de so solvents.
Dies enrere, durant el
viatge a Santos amb María Pagés Compañía, el tècnic que va fer els monitors, en Miguel Arbó
Milindris, em va donar records per a tothom a qui veiés de l’equip de Rosario, i és que ell n’havia estat el tècnic de monitors abans de marxar a viure a Santos. I així foren donats, amb la sorpresa dels qui els van rebre i la posterior explicació de com vam coincidir al Brasil. El món és molt petit. O nosaltres ens movem molt.
El set de percussió.
En Pedro, tot concentrat durant el bolo.
Foto post bolo del lloc on hi havia el peu de micro de Rosario, algunes xuletes, el nom d’on estava actuant i algunes flors.
El racó del bakliner.