Una gran nit al Sant Andreu Teatre

Primera nit del cicle enciSAT, al Sant Andreu Teatre, i amb Els Amics de les Arts, un dels grups del barri, com a primers que hi actuaven.  Dies enrere vaig anar a visitar l’espai, fer quatre fotos i aconseguir els plànols per tal de fer un bon disseny del sistema de so per a tot el cicle.  BTM en va fer el muntatge (gràcies per la feina!). 

Havent dinat va ser el moment de la sessió de soroll rosa, per al delit de la concurrència i per ajustar l’equip, és clar!  No, no em passo gaire torturant a la gent, tot i que la primera vegada que vas a un espai t’hi mires una mica més per fer un bon ajustament i analitzar bé la sala.  Sona prou bé aquest teatre, té força bona acústica.  Només un detallet, que per a alguns tècnics serà bo i per altres dolent.  El punt on sona més fort degut a l’acústica de l’espai, i que no és possible predir amb el programa de NEXO és justament al control de so, al final de la grada.  Entre aquest i les files de davant hi ha uns 4 dB de diferència.  Segons la predicció, agafant el mínim i màxim de pressio, darrre i davant respectivament, hi havia una diferència de 9 dB MIF (make it flat, una mitjana de les freqüències que calcula el programa NS1).  Però això sense tenir en compte l’acústica.  La realitat era ben diferent.  A dalt hi havia els 4 dB de més que deia respecte el davant.

L’aforament del teatre és de prop de 400 localitats, que es van exhaurir en qüestió d’hores el dia que es van posar a la venda.  De fet després de la roda de premsa que van fer Els Amics anunciant el concert i el cicle ja se n’havien venut tres quartes parts.

Va ser un concert d’aquells de bogeria col·lectiva, amb fans entregadíssims, àvids d’un concert de curta distància amb l’escenari, amb Els Amics explicant anècdotes inèdites i amb un repertori canviat, primer tots els temes del darrer disc en l’ordre que hi apareixen, i després els bisos.  I amb concurs de ball en directe i també amb l’aparició sorpresa del gran Joan Dausà a la primera part per cantar Apunto Shakespeare i començar els bisos amb un tema seu, També sóc jo, a quatre mans amb en Dani i voltat per l’Edu, en Joan Enric i en Ferran.  Molt bonic tot plegat! Ah, i que no me n’oblidi de l’acció preparada per @socelconfeti a mig bolo. I la d’en Dani a les salutacions, com a veí del barri!  Buf, quina intensitat!

I després de l’èxtasi final, trobada amb el públic al vestíbul del teatre tot degustant les hamburgueses de Natrus i prenent alguna que altra cervesa.  Després del bolo, una hora de postbolo! I amb l’ambient familiar que hi havia haguessin pogut ser dues.  Però no, jo havia de marxar, l’endemà tenia classe a primera hora, molt a pesar d’en Joan Dausà, pressionant per anar a fer algunes birres per el barri.  Joan, queda pendent una farra!