Cançons de Revolta, inauguració del Festival Strenes

Concert inaugural del Festival Strenes a l’Auditori de Girona, un espectacle de commemoració del tricentari amb un munt d’artistes: Mouss et Hakim, Emel Mathlouthi, Joan Isaac, João Alfonso, Cesk Freixas, Quico Pi de la Serra, Montserrat Carulla, Josep Thió, Jaume Pla (Mazoni), Cor Maragall i Cristina Cervià.

Avui estava treballant per a 44.1 Estudi de Gravació, ja que s’enregistrava el concert per pistes.  Bàsicament la feina en aquests casos és comprovar que els guanys de cada canal estiguin correctament agafats en tot moment i que s’estigui gravant correctament, sense talls ni sorollets.  

De l’splitter de l’Auditori arribava senyal al control, es punxava a 8 previs Neve -les veus-, 8 previs Yamaha, i la resta de les 31 pistes a la Yamaha DM1000 de l’Auditori.  Dels Neve i els Yamaha es treia senyal en analògic cap a un gravador de disc dur.  De la DM1000 es treia senyal per dos ports ADAT cap a un altre gravador de disc dur.  I dels dos gravadors es treia senyal en digital cap al Protools del Mac.  Doble sistema de gravació per seguretat.

Pel que fa a l’espectacle vaig recollir varietat d’opinions: que bé, que correcte, que una mica nyonyo, que pesat, que si això, que si allò.  Bé, ja ho veieu.  Personalment no em va desagradar tot i que crec que és d’aquest tipus d’espectacles que es té més en compte el missatge i el sentit de fons que no pas el contingut artístic en sí, a voltes sòlid amb moments àlgids, a voltes crec que una mica forçat i en moments puntuals amb una mica de patilla per part d’algun artista.

I a banda de valoracions artístiques, cal felicitar a  Promo Arts Music, els organizadors de l’Strenes, per la bona feina de producció tècnica i artística que van fer per aconseguir portar a bon terme aquest concert.  Aquests “pollastres” no són fàcils!

Per cert, gran concentració de tècnics, el control feia una mica de por: en Carles Xirgo fent el so, en Gotard fent l’assistència per l’Auditori, l’Albert Mosoll el vídeo, en Toni Pujol la il·luminació, en Carles Comas d’assistent d’il·luminació, en Dani Ventura als monitors -bé, aquest estava a baix-, i jo a la gravació, en una petita habitació al costat del control.