Gira al Japó (II)

Com explicava a l‘anterior entrada, només arribar a Tokio vam anar de l’aeroport cap al Bunkamura, el teatre, a fer reunió tècnica per resoldre els dubtes dels japonesos i confirmar el material.  En el cas de so mai vam rebre cap contrarider.  Quan ho demanavem per correu electrònic ens deien que tot hi seria segons la fitxa tècnica.  I sí, així va ser. Perfecte!

L’endemà a les 9 del matí començava el muntatge.  Els horaris que hem fet durant la gira han estat ben variats, i alguns de curiosos, almenys per nosaltres.  A Tokio vam fer el dia habitual de muntatge (17/5), a l’endemà al matí (18/5) final d’ajustaments, proves de so a les 12:30, assaig a les 14:00 i funció a les 18:00.  A l’endemà (19/5) vam fer el repàs de proves de so a 12:30, assaig a les 13:00 i funció a les 15:00.

A cada hotel disposàvem d’una pissarra on en Pablo -regidor i coordinació tècnica- anava apuntant els horaris previstos per recordar-los a la gent, malgrat que tothom tingués el full de ruta.  Però ja se sap que val més insistir…

Algunes fotos de la ciutat en moments lliures o des l’hotel, just al costat de la famosa cruïlla de Shibuya. Una sortida nocturna a un concert de reggae al Yoyogi Park, on també vam passejar al voltant del temple Meiji, anada a Akihabara, la ciuat de la tecnologia a fer el tafaner, etc.

Fukushima (20/5)

Setmanes abans la María ens havia explicat que durant la gira al Japó pensava fer voluntariat a Fukushima en forma d’una actuació interactiva amb nens, nenes i adults d’aquesta ciutat, a uns 60 km de la central nuclear del mateix nom i que va patir l’accident causat pel tsunami.  Era optatiu anar-hi, i malgrat que ens va dir que disposava de dades de l’Embaixada Espanyola que deien que era possible anar-hi sense risc, es prendrien les mesures de seguretat necessàries: estada d’unes poques hores a la ciutat, amb el menjar portat de fora de la zona afectada, aigua embotellada, etc.

Al final tothom hi va anar menys en Pau -llums-, en Marc -monitors- i jo.  Per part meva, tot i posar-nos en contacte amb Greenpeace -en Pau i jo em som socis- i mirar mapes de radiació i constatar que amb les dades que vam veure s’hi podia anar -els nivells de radiació eren molt inferiors als màxims recomanats-, vaig optar per no anar-hi.  Em causava intranqulitat i per estar donant’hi voltes vaig preferir no anar-hi.

Aquestes són les fotos que m’ha passat en Pablo.  Va estar molt bé, els nens i nenes (i els adults) s’ho van passar molt bé.  Sé que em vaig perdre una acció molt bonica.

Kitakami (21 i 22/5)

Una mica més al nord de Fukushima, a tres hores en shinkansen -els trens d’alta velocitat-, hi ha la ciutat de Kitakami.  La funció també va ser a una hora més o menys normal per nosaltres, les 19:00. Abans, a la tarda, s’havia fet un workshop amb mainada i adults sobre l’espectacle, el so, la il.luminació, maquinària…  Abans de fer-lo el vam acabar de definir en una reunió a l’escenari, aquest tipus d’accions a vegades són una mica improvisades, tots anem fent el que va explicant la María sobre un petit guió previ (Kurtiiiii, abre la guitarraaaa, ahora cierralaaaa…).  I tot traduit sempre per la Sae al públic japonès, és clar!

Abans de començar la funció entro al camerino dels músics on en Sergio (Argentina) i
en Fred (Brasil) s’estan marcant una sessió de música del Brasil que relaxaria
al més nerviós del món.  El cono sur, com els anomenem
carinyosament, són el contrapunt a la passió flamenca.  Però compte, no
et deixis emportar per la seva calma i tranquilitat en excés…

Després de la funció ens ofereixen un sopar a l’equip de producció japonès, als tècnics japonesos i a nosaltres.  Fantàstic!

Osaka-Hyogo (23, 24 i 25/5)

El 23 va ser dia de viatge, tres hores fins a Tokio, canvi de tren i tres hores més fins Osaka, on teníem l’hotel. De nord a sud, uns 700 km, de clima més fresquet temperatures càlides i un sol radiant.  El muntatge es va començar a les 9 del matí.  La funció va ser al dia següent a les 14:00, una hora gens habitual per nosaltres, com tampoc fer proves de so a les 10 del matí.  
Aquella mateixa nit la majoria de la Compañía va tornar cap a casa, menys els tècnics, que teníem el vol el dia següent a la nit, ja que es va preveure que potser no hi hauria temps per fer el desmuntatge i arribar a l’aeroport com tothom.  Al final sí que haguéssim tingut temps, però aquests japonesos són moooooolt previsors i sempre compten amb uns marges de temps que cap llatí ha comptat en sa vida.
O sigui que entre la tarda anterior i el dia de marxar vam tenir força temps per passejar i anar de compres per Osaka.

Gastronomia

Boníssima la cuina japonesa! Bé, la part de sushi no m’acaba d’entusiasmar, però per la resta molt bé. Aquí una mostra de diferents plats de diferents dies, ciutats i restaurants.

I algunes curiositats, el Kit Kat de tè verd i el menjar de plàstic que tenen molts restaurants a fora per cridar l’atenció.