Otsukare sama desu! Gira al Japó (I)

Ai aquestes nits de farra al Pasteral!
22/05/2013
Gira al Japó (II)
06/06/2013
del 15 al 27/5/13

Otsukare sama desu! La traducció vindria ser “gràcies pel teu dur treball”, o sigui, “bona feina!” i és el que es diuen entre ells i ens deien també a nosaltres els japonesos després de les funcions.

Tokio, Kitakami i Hyogo són les ciutats del Japó on hem estat fent Utopía, amb la Compañía María Pagés. Dues funcions a Tokio i una a les altres.  També es va fer un workshop a la ciutat de Fukushima, una acció de voluntariat cultural dirigit a nens i habitants en general d’aquesta població afectada pel terratrèmol, tsunami i accident nuclear del que parlaré en una altra entrada.  Kitakami es troba a la prefectura d’Iwate, també afectada pel terratrèmol.

El 2011 vam fer l’espectacle Mirada a Hyogo i a Tokio amb el que ara ja no em venia tant de nou el xoc que és anar al Japó, tanta nivell cultural com tecnològic.  Però em continuo quedant bocabadat davant de l’altre món que és Tokio en particular i d’alguns trets característics japonesos: l’ordre, el respecte, el silenci, l’eficiència, la planificació -a vegades exasperant, Europeus del sud com som-. D’altres aspectes no m’agraden tant, però no hi entraré, caldria una entrada a part al blog per parlar-ne!

Els teatres

A Tokio vam estar al Bunkamura Orchard Hall, a Kitakami al Sakura Hall i a Hyogo al Hyogo Performing Arts Centre

Bunkamura Orchard Hall

Sakura Hall, Kitakami

Hyogo Performing Arts Centre

Al Bunkamura i al HPAC es van exhaurir les localitats.  Quan això passa és tradició que s’entregui als membres de la companyia una moneda per tal de, si ets d’allà, posar-la a un temple sintoista per demanar que no s’acabi mai l’èxit.  Tota una simbologia.  La moneda anava a dins d’un sobre amb el nom de cadascú, escrit també en japonès.  El petit temple de la foto és al passadís de l’entrada de pesonal del teatre de Hyogo, ben amunt a la paret.

Aspectes tècnics

El dia que vam arribar vam anar directes de l’aeroport al primer teatre, el Bunkamura, a fer reunió tècnica amb els japonesos.  El cafè va córrer com l’aigua…  Els japonesos no paren de fer reunions i reunions i planificar el més mínim detall.  També cal dir que a la més mínima variació que plantegis sobre la marxa una vegada s’ha aprovat una cosa, causes un cert destarotament que implica una altra petita reunió abans de seguir treballant.  Fins i tot algun dia després de la funció es va fer reunió per parlar el muntatge al següent teatre.  Estàvem assisits per dues traductores japoneses, la Sae -que ja coneixíem de l’altra vegada- i l’Akiko.  Sort d’elles que ens deien les coses en castellà, perquè d’anglès no en parlen gaire els japonesos.

Pel que fa al so vam fer totes les funcions amb el mateix equip.  

6 x L-Acoustics Kudo + 1 subgreu Meyer Sound 700HP per costat
Taules Yamaha PM5D RH a FOH i a monitors
2 x UPA-1A d’infill -no era possible posar frontfill per no tapar els peus dels bailaores-
El sistema estava processat amb un processador Lake.  En alguns teatres vam aprofitar el cluster central, alguns outfills i delays pels amfiteatres, i me’ls van deixar ajustar al meu gust. Fantàstic!

Cada part (L i R) anava separada a la vegada en dues parts (subgreu+3 altaveus i 3 altaveus).  El muntatge el feien amb un toro, tant per transportar les parts com per aguantar els altaveus mentres s’ajustaven els angles entre caixes.

A l’escenari hi havia 8 x UPA-1A de sidefills, 4 x UM-1A de monitors de terra i escolta de monitors i un sistema IEM (monitoratge d’orella) Sennheiser 3254.  També hi havia equalitzadors gràfics externs Klark Teknik DN360.

La microfonia que vam tenir era AKG D112 (bombo), Shure B98 (caixa i toms), AKG C451 (txarles), DPA4061 UHF (cajón, 3 guitarres, cavaquinho, violoncel i spare d’instrument), DPA4066 UHF (les tres veus i spare) i 9 x Crown PCC160 com a micros de terra.  Els sistemes inalàmbrics eren Sennheiser EM3032.

El terra acústic el van fer allà expressament; el resultat no va acabar de ser satisfactori, sonava més apagat que el de la Compañía, però era prou acceptable.  Els motorets de les línies, material per fer-les, pintura, banquetes, vestuari i d’altres s’havia enviat per avió dies abans.


Continuarà! (pla de treball, funcions, curiositats, fotos de les ciutats, gastronomia…).

2 Comments

  1. Oriol ha dit:

    Home, si a Japó no et posen Yamaha era per donar-los de "collejes".

  2. Albert Cortada ha dit:

    he he, sí, tot i que fa dos anys ens van posar Venues SC-48…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *