3/8 Passem per l’Stroika

Una altra bona sala del país, l’Stroika.  Me n’havien parlat molt bé.  I ara que hi hem passat amb Els Amics de les Arts ho puc constatar.  Bon material, bon personal, bon tractament acústic de l’espai…  Hi ha poques sales que siguin com aquesta, que reuneixin tantes bones condicions en conjunt.  I no, no és una cambrera de la sala aquesta de la foto, és la Montse, àlies mertx, la que ven el merxandatge d’Els Amics, una noia amb qui és fàcil conversar i fer-hi confidències.  Alguns ho poden ben explicar.  I és que amb la Montse s’hi pot parlar de tot, i de tot vull dir de tot.  De l’Hospitalet i amb caràcter. Ole tu!  Serà que s’acosta l’últim bolo, serà que no tenia cap foto amb Els Amics, doncs vaaaaaa, foto davant d’aquesta paret d’expressió als camerinos de l’Stroika!

Un altre bolo amb les entrades exhaurides (800 persones, la capacitat de la sala), un bon ambient, un bon concert al Bages i ja només en queden cinc per acabar.

La Montse no va ser l’única que va sentir l’atracció de la paret per fer-s’hi fotos.  Va, que digueu que surto puc al bloc, doncs dues fotos meves, una amb en Rafa, el tècnic de llums, i l’altre fent el pallasso tot sol.

 

Tornant cap a casa parem a la gasolinera de Calldetenes, on en Tete té el cotxe.  El nano té pressa per arribar al carnaval d’Olot.  Pel camí s’ha anat canviant al cotxe i en Joan Enric l’ajuda amb la faixa i la barretina.  Sí, va de pagès català.  Per allà patrulla un cotxe de mossos, ens miren i segueixen la ronda.  I en Tete cap a Olot i en Joan Enric i jo cap a Girona.  Per cert, passar de nou per l’eix és tot un plaer per anar de bolo cap a la Catalunya Central.  Ja era hora!