La pollastreria

La pollastreria és el lloc on hi ha els pollastres.  Perquè el que van muntar Els Amics de les Arts al Teatre-Auditori de St. Cugat el passat 20 de desembre  va ser això, una pollastreria.

Kurti, què et sembla? Hem convidat a la Jove Big Band del Taller de Músics, al Col.lectiu Brossa, a Andrea Motis&Joan Chamorro, Joan Colomo, Pere Jou i Ramon Gener.  Es podrà fer tècnicament?

Ells saben la resposta i per tant la consulta es pot fer després d’haver-los convidat.  Sí, és clar que es pot! Faltaria més!

I aquest és clar que es pot vol dir que tècnicament la cosa va quedar així:

66 canals (se’n van eliminar tres dels 69 previstos), dues taules de so a FOH (Midas Pro6 i Yamaha M7CL), 1 taula monitors que treia fum (Yamaha PM5D RH amb 29 monitors + 5 IEM i 24 enviaments de monitors.  Aquest seria el plànol d’escenari de com estava prevista la distribució a l’escenari els músics, intstruments, monitors, corrent d’escenari i subcaixetins d’escenari.

I aquest el llistat de canals amb la microfonia que vam fer servir i la planificació dels caixetins segons les taules de so i els subcaixetins.  Una bona planificació pensada durant hores t’estalvia ensurts i mal de caps el dia del bolo.

El concert era en beneficiència de quatre entitats escollides cada una pels quatre amics: la Fundació Estany, el Casal dels Infants del Raval, Africa nos mira i l’Associació AASS.

El dia abans es va fer el muntatge de llums i so, comprovació de línies, monitors, ajustament de l’equip (que va fer en Rai, de BTM), etc.  En Manel feia l’assistència a en Tete a monitors i en Nico i en Marc, del Teatre-Auditori, de microfonistes.  No hi ha com tenir un bon equip de gent perquè les coses surtin bé tècnicament!! Moltes gràcies a tots!

El dia va acabar amb les proves de so amb Els Amics i part de la banda.  Al dia següent, a mig matí, vam començar les proves i assajos de so amb els convidats, fins a una hora i mitja abans de l’actuació.  Sopar de germanor tots plegats i cap a l’escenari!

L’actuació va anar com oli en un llum, fluida, com un rellotge, sense cap entrebanc tècnic, amb tothom molt concentrat i amb la sensació de passar-ho bé.  No negaré que hi havia moments en què potser anava una mica de cul pescant canals per aquí i per allà, però en general el que més va regnar va ser el control.  I és que m’agraden aquests grans concerts, amb molts canals i molta gent!  Són poques les vegades en què tens ocasió de fer-ne algun com aquest, o alguna simfònica, o orquestra de cambra amb convidats, etc… Però quan tinc l’oportunitat està molt bé! Adrenalina!