13/7/12 Els Amics de les Arts a l’Acampada Jove
Bé, no seria català del més correcte, però l’argot té aquestes coses i així ens entenem tots més ràpidament.
Bolaco, sí, el que vam fer a l’
Acampada Jove a Montblanc. D’entrada per mi tornar a Montblanc i al recinte de l’Acampada, el mateix on es feia el Senglar Rock anys enrere, em va suposar un munt de records, ja que durant uns anys, a començaments dels 2000, vaig treballar en el que llavors es deia Campus Senglar, actualment
Campus Rock -Escola itinerant de pop-rock-, i que tenia lloc la setmana abans del festival.
Un cop superada l’etapa de records inicials calia estar ben a punt per, quan acabessin les proves els
Lax’n’Busto, entrar a muntar el
backline i fer les proves en un temps més curt del normal. Els festivals són així, moltes bandes i poc temps de proves. Mentres això no arribava tothom anava passant l’estona.
D’equip hi havia el Martin W8LC, 8 caixes per costat. No estaria entre els equips que més m’agraden però com a contundència i so rock’n’roll res a dir. La taula era la Venue SC48, amb la que sí, al final ens hi hem fet amics a base de bolos, tot i que penso el mateix que el primer dia: a menys que la portis de gira sempre no és una taula de directe per més bé que soni. L’empresa de so i llums era Àudiodisseny. Gràcies per la vostra feina, tot va anar prou rodat.
Després de les proves vam anar a donar una volta amb en Pol, el baixista, per Montblanc, a veure a l’ambient i abandonar una estoneta la pols i el vent que hi havia en el recinte del concert. I quin ambient que hi havia al poble!! Brutal!! Anem de bolo en bolo amb els horaris normalment apretats i poques vegades tenim ocasió d’entrar ni que sigui mínimament en les festes.
El sopar el vam fer davant del camerino mentres el sol anava davallant i Feliu Ventura començava la seva actuació. Els motors s’anaven escalfant pel que es preveia una actuació d’hora i quart molt intensa davant de molta gent i d’aquelles de poc xerrar i anar per feina. I així va ser. Força gent va fer comentaris positius sobre el so, cosa que m’agrada. Ja ho sabeu el que sempre dic, al final qui decideix si sona o no és el públic. I sembla que sí, que la cosa va petar, bé i forta!!




Després del concert, mentres anava del control al camerino, una vegada en el backstage -algun dia haurem de començar a buscar noms en català per aquestes paraules en anglès… tinc un projecte en ment però no trobo el temps per dur-lo a terme-, em vaig aturar a fer-la petar amb alguns militants de les JERC a qui coneixem d’altres bolos i amb qui s’ha establert una bona relació. Els vaig felicitar per la bona organització, una cosa que ja havia vist en d’altres edicions. I és que alguns festivals i concerts organitzats per professionals ja voldrien tenir la bona planificació, estar pels artistes i tenir tots els detalls pensats com tenen els que munten l’Acampada. Sens dubte que això ho fa la militància i el munt de voluntaris necessaris per dur a terme un esdeveniment d’aquest tipus. I sobretot, la passió i l’entrega amb la que ho fan, per treure’s el barret. Moltes gràcies! De veritat que ha estat un plaer passar per l’Acampada Jove.
2 Comments
backstage= entre bambalines?
No seria ben bé això, sinó la zona de darrere (i costats) de l'escenari a on hi trobem els camerinos, taules i cadires, en alguns llocs la green room (zona prèvia a l'escenari amb menjar, begudes), etc…