Potser no passarà a la història, però…

…s’hi van fer com sempre.  Potser seria el més destacat.  Ja se sap, un bolo en dimarts, l’endemà feiner, final de la festa major de Llagostera, final de mes.  Total, que poca gent, però entregada, com de costum.  I ells, com si l’espai estigués ple de gom a gom, com ha de ser.  Ai sí, l’espai, i quin espai! Reverberant, fred, amb totes les superfícies disposades a rebotar el so en totes direccions.  Dues coses positives: les teles que els de l’organització van penjar del sostre i les parets -gràcies!, tot i que intueixo que eren més per fer més bonic que no pas pel so, però van ajudar- i el retard que els de l’equip de so van muntar a mitja pista per cobrir millor l’espai i millorar el so -bona pensada-.  Abans de les proves em vaig dedicar a ajustar totes les parts del sistema de so i a intentar que sonés el millor possible malgrat l’espai.  I vinga, endavant tu! Proves, sopar, actuació i avui ben a prop de casa.  Fantàstic!