Un privilegi pels sentits-L’Orchestra Fireluche a Girona

He sucumbit una vegada més a la inefabilitat del públic pel seu veredicte positiu sobre el so del concert de presentació del cd D’un llonguet un pa de quilo, acabat de sortir del forn, mai més ben dit! Unes proves no especialment fàcils per l’acústica de la Sala de Cambra (excel.lent per formats acústics però no per amplificats) i els Fires preocupats per la bola que tenien a l’escenari (amb el públic sempre millora…) no convidaven a l’optimisme. Però, com una mica ja m’esperava, tampoc cal exagerar, eh? no va ser així. I si hi sumo l’estímul sensorial i emocional de la música i l’amistat de l’Orchestra Fireluche fa que em rendeixi una vegada més i romangui absort sense condicions en aquest seu univers particular, una mena de Nirvana on el que compta és transmetre, comunicar i ser feliç.

A la tarda, just abans de les proves es van dedicar a embolicar els llonguets que havien portat pel públic i a posar-los a cada una de les butaques de la sala. Quina imatge tan bucòlica la Montse repartint-los amb aquest cistellàs!

Després de les proves de so, mentres a fora es preparava la paradeta de cd’s, xapes i altres, en Carles -tècnic de llums- tenia ganes d’experimentar amb l’arpa invisible, mentres en Jaume -el regidor- s’ho mirava. Abans en Dani -tècnic de so- havia extenuat una de les maquinetes de música, concretament la de la música de la Pantera Rosa. Després del concert en Gotard -tècnic de so-i en Carles van interpretar una peça als pianets. Ai, que esteu quedant atrapats a l’univers de la Fireluche… Per cert, moltes gràcies per la vostra feina (incloent en Jordi, el cap tècnic), com sempre ha estat un plaer passar per l’Auditori.

Els camerinos bullien d’excitació i disbauxa i les noies havien de fer esforços de concentració per maquillar-se…

I quan les llums de la sala es van apagar i els músics van sortir a l’escenari van començar a sonar les melodies, primer amb una certa dificultat i nerviosisme, però de mica en mica la cosa va anar fluïnt cap a més i a millor.

Al final, èxit rotund, amb forts aplaudiments i crits de les 400 persones (molts d’incondicionals que omplien la Sala de Cambra. Una bona presentació, una gran nit.