De safari a Mallorca

Divendres matí. En Ferran i en Dani, acompanyats per en Dídac, el road-manager, marxen cap a Mallorca per atendre a la premsa. En Joan Enric, l’Eduard i jo marxem a la tarda, quan ells dos acaben de treballar. Arribem i anem de pet a una ràdio a Palma. Jo vaig cap a Can Alcover a preparar el terreny per la primera de les tres actuacions que Els Amics de les Arts fan aquest cap de setmana a Mallorca. La primera actuació, que és gratuïta i l’organitza l’Obra Cultural Balear, es fa al pati del centre cultural. Mentres enllestim les proves de so una llarga cua s’espera a fora per veure a Els Amics. Avui l’actuació és curteta i poc després d’acabar ens trobem entaulats a un restaurant típic mallorquí per menjar una mostra de la cuina que es fa a l’illa. Oh que bo que és tot!!!

Després d’aixecar-nos sense plorar massa -ahir a la nit vam fer força bondat-, al cap d’una estoneta de viatjar dins dels cotxes dels voluntaris de l’Obra Cultural Balear que ens acompanyen aquests dies (Joan, Pere, Toni i demés, així com que a en Rafel Sedano, qui ens ha portat a Mallorca, moltes gràcies a tots!), ens enfilem per la Serra de Tramuntana fins a Lluc, on es farà la segona actuació dins de la Trobada de Socis i alhora acte d’inici del Correllengua d’enguany. Abans però, ens ofereixen un arrós brut que han cuinat per als assistents a la trobada. Aixó comença a semblar una ruta músico-gastronòmica! I com ens agrada!!!

Amb la panxa ben plena és hora de pujar a l’escenari. L’actuació també és curteta i ràpidament, després d’acabar-la, ja estem baixant cap a la plana per anar fins a Porreres, on ens esperen per fer les proves de so de la tercera actuació.

Al teatre de Porreres ja ens esperen quan arribem amb el coet al cul. Fem les proves de so i cap a sopar, aquesta vegada de manera més normal. Quan tornem hi ha més de tres-centes persones que fan cua per entrar. L’actuació d’aquesta nit és normal i Els Amics s’esplaien a base de bé fins a arribar a les prop de dues hores de concert. La gent gaudeix, riu, aplaudeix, canta i en vol més. I arriben els bisos i quan s’acaba el concert un munt de gent s’espera al vestíbul per tal que els signin els CD’s que els han venut i fer-se fotos amb ells. I la gent se’n va contenta cap a casa i nosaltres cap a Palma per fer algunes cervesetes i celebrar aquests tres bolos.

Però ai las!!!! Al matí, quan estem esperant que ens vinguin a buscar per anar a Son Sant Joan i tornar a Barcelona la notícia córre com la pólvora: no podem volar perquè el núvol de cendres del volcà Eyjafjallajokull ha arribat a El Prat i a Mallorca. Casum l’olla!!! En Dídac se’n va esperitat cap a l’aeroport, Els Amics i jo pengem posts als nostres blocs, el mòbil treu fum, l’Eduard i en Joan Enric avisen a la feina que no hi podran arribar i també perilla la recollida del premi al Milor disc català de l’any 2009 de Ràdio 4 on s’hi havia de ser dilluns a les 5 de la tarda. Ens diuen que fins dimarts no podrem volar…

Doncs sabeu què? Seguim la ruta gastronòmica, ens porten a un reconegut restaurant a tastar més delícies culinàries: arrós negre, fideuà, vi blanc, vi negre… S’ha de ser positiu a la vida!

Havent dinat decidim que uns vagin a l’aeroport i els altres a l’estació marítima per intentar comprar bitllets pel primer barco que trobem per tal de mirar d’arribar el més aviat possible a casa. A mitja tarda salta una altra notícia: les companyies navilieres han reforçat amb nous viatges les rutes entre Barcelona i Palma. En Rafel Sedano, de l’Obra Cultural, ens compra via internet bitllets per a tots per dilluns a 2/4 de 9 del matí amb el vaixell que surt del port d’Alcúdia, a l’altra costat de l’illa. Sííííííííííííííííííí!!!! Arribarem a temps a Ràdio4!!!

Se’ns nota l’alegria a la cara, que per moments tapa el cansament i la digestió del dinar, i alguns periodistes aprofiten per preguntar-nos pel nostre cas. En Dídac, sol.lícit com ell sol, explica el que toca a TV3 i a IB3 i al cap de poc apareix en Sedano amb els bitllets a la mà.

Després de sopar tranquilament amb tota la calma del món anem al pis que ens han ofert per passar la nit (moltes gràcies Pere i família). Quan en Dídac i jo tornem de fer l’última canyeta i quan ens pensàvem que ens trobaríem als quatre nois derrotats pel cansament i somiant amb mallorquinetes ens els trobem en ple procés de creació de noves cançons. Impressionant! Ara ningú sembla tenir son i la tonteria s’estén a tort i a dret per tot el pis. Que si ha ha! que si hi hi!! que si he he!! És més de mitjanit i d’aquí a poc més de 5 horetes ens hem d’aixecar. Fem un esforç i anem cap als llits. Bé, hi ha dos màrtirs per la causa que hauran de dormir al sofàs perquè no hi ha més llits… Ferran, Dídac, no sabeu pas com us estimem!!!

Quan encara no han posat ni els carrers de la ciutat nosaltres enfilem per l’autopista el camí cap al Port d’Alcúdia. Som uns dels 3500 afortunats que tenim bitllets de l’ampliació de les rutes per tornar aquest matí. Pugem al ferri i al cap de res ja estem a les mans de Morfeu. Ens despertem quan fem una breu escala a Ciutadella de Menorca, i per passar l’estona fins a Barcelona a que no sabeu a què ens dediquem…? Doncs quan no dormim -o ho intentem-, fem més el pallasso, que és una cosa que ens surt molt bé.