< Marlango, Eivissa – kurtibolos.com

Marlango, Eivissa

Aplaçada l’estrena de l’Alt (Deambulants) al TNC
10/05/2008
Deambulants, Barcelona
18/05/2008

15 i 16.5

7 de BTM vam anar treballar per Sono a un event de la Seat. En Casi, l’Isaac i jo anàvem a fer dos concerts de Marlango a St. Eulària i en Narcís, en Tete, en Panxi i en Dani el Go! a Ses Salines. També hi havia en Jaume, el camioner, diguem que va anar a passar una setmana de semivacances a l’illa blanca aprofitant que ens va portar el material amb el camió. Bé, alguns viatges de més entre els espais va haver de fer, ai ves, és que sinó s’aburria el hippie aquest, he he he!

Dilluns 12 de maig, l’arribada

Arribar a la nit i sopar amb els altres, que ja hi portaven alguns dies més, a tocar el port d’Eivissa. Anar a buscar l’hotel i cap al llit.

Dimarts 13, el meu aniversari

Vam descarregar el camió en un terreny del tot irregular, pedregós, amb terra i amb un camí de lloses separades entre elles per l’espai ideal perquè les caixes amb rodes hi quedessin encallades. Vam muntar l’equip i el vam posar en marxa. Estàvem en una pineda, on hi van muntar un chill out amb butaques, cadieres, sofàs, divans, taules, alguna barra…

I a la nit, sopar tots junts, hoooomeeeeee, una mica de celebració d’aniversari, no? Uns Lambruscos, unes birres, alguns cubates… I vam anar al KM5, un garito molt xulo i a on s’hi van donar algunes escenes masculines carregades de tendresa… Després que baixés la temperatura alguns van intentar d’entrar a Pacha, però o coneixes a algú (ni que sigui 5 minuts abans, com en Jaume uns dies més tard, el paio!) o no entres sense pagar. Va nois, que el cos i la butxaca us ho van agraïr…

Dimecres 14, un dia tranquil (aburrit?)

Al matí amençava pluja i vam anar a visitar l’altre espai, a Ses Salines, on hi feia un sol espatarrant. L’espai estava en un dipòsit de sal al costat del mar. A la tarda ja vam poder ajustar l’equip, fer proves de línies i no massa res més.

A la nit vam anar a fer el guiri -ho sento, em vaig deixar la càmera de fotos a l’hotel…- a Es Canar. Sopar al Mar y Huerta, on amb prou feines hi havia cap cambrer que parlés castellà, o sigui que vam acabar parlant en anglès, i alguna birra al Charlie’s, literalment una colònia anglesa de vacances. Al cap de dos dies hi vam tornar, per allò que vam riure molt… i ja veureu què ens va passar, però no avancem esdeveniments…

Dijous 15, proves i primer bolo

Ja era hora!!! Vam fer les millors proves de so de la història del món mundial. De les 2 a 2/4 de 3 del migdia i cap a dinar. Feia sol i els músics i els tècnics de Marlango no estaven per històries. Bé, els tècnics ja s’ho havien currat abans que arrivessin els músics. I quan aquests van arribar, van fer dos temes junts, un altre amb la preciosa Leonor Watling i cap a dinar.

A la nit vam poder veure il.luminat el chill out, una passada. Una hora d’actuació i cap a l’hotel.

Divendres 16, pluja, bolo i qui no lliga és perquè no vol…

Va estar plovent des de ben aviat al matí. Tot estava ben tapat però el bolo de la nit perillava. Es va parlar de trasdallar-lo a un altre espai -estaven parlant del Pacha…- però al final al migdia va sortir el sol, va bufar el vent i tot es va mantenir a lloc (per sort nostra). Al vespre, una mica de proves de so (en Casi es va fer un fart de tocar el piano per a la tècnica de monitors, només el piano, eh?…), bolo i cap al Charlie’s una altra vegada…

Si nois, aquí a Eivissa qui no lliga és perquè no vol, perquè d’oportunitats no te’n falten… L’altra cosa és que tu vulguis, però vaja, ara no entrarem en gustos personals, d’edats i de cultures… La qüestió és que al Charlie’s hi havia dues dones -que van resultar ser de York, al Regne Unit- ballant a prop nostre i encara no sé perquè però vaig demanar a una d’elles que ens fes una foto i ja la vam tenir liada. Que si ara tireu-nos unes fotos vosaltres, que si ara tots junts, que si ara vull ballar, que quants anys teniu (sobretot el noi una mica rosset…), que si t ‘agafo per la cintura, que si jo ric, que si quasi ofeguen al pobre Casi de l’abraçada que li va fer una d’elles… La cosa, que se sàpiga, no va passar d’aquí…

Dissabte 17, desmuntar, carregar i cap a casa

A mig matí, després de despertar-nos afortunadament sols cadascú a la seva habitació de l’hotel, vam anar a desmuntar, carregar els trastos al camió -que per allà a on passa far el camí més gros…-, dinar, passejar una mica pel barri vell d’Eivissa i cap a casa.

1 Comment

  1. Anònim ha dit:

    ei kurti no diguis mentides.que la rossa t’agradava molt eeeee?