A reveure Fireluche! Gràcies per tot!

Moltes gràcies Orchestra Fireluche per aquests 15 anys de màgia, música, amistat, aventures, converses, riures, experiències, tonteries, emocions… vida!!! Em sento afortunat d’haver-vos fet de tècnic des del 2002, quan per “casualitat” us vaig fer el primer bolo en aquells Nadals de concerts al bar La Presó de la Cellera de Ter.  Fins que fa unes setmanes vaig decidir dir-vos adéu, o a reveure, o fins sempre, o fins aviat… Qui sap! El que de moment sé és que no continuo com a tècnic “oficial” del grup. Ai, i com costa prendre aquestes decisions! En aquests moments el cor i el cap van per camins totalment oposats (per tocar més els nassos!).  Però el cor serà el que em farà somriure i emocionar-me amb els records que em porti el cap, que ha decidit -a contracor-, deixar d’acompanyar-vos en els vostres camins.

En el dinar de fa unes setmanes em vau tocar la fibra de tal manera que vaig fer un bon rentat d’ulls. Buf, que grans que sou! El xoc emocional del kit que em vau regalar va ser “tremendu”!!! M’agrada tant quan es poden construir frases que inclouen el “nosaltres”, “hem”, “compartir”… Perquè hi ha d’haver substància humana per viure, perquè hi ha d’haver estimació per fer petons i abraçades, perquè els somriures porten bon rotllo i viceversa, i quan hi ha hagut alguna discussió era perquè som persones.

I a més he après un munt, a treballar amb tot tipus d’instruments o d’objectes susceptibles de ser-ne, de fer servir quasi exclusivament microfonia de condensador per a tots els canals (estàs boig! em deien alguns), copsar la interacció d’harmònics d’instruments per micros diferents i fer-ne una suma sorprenent, aplicar el  concepte “high pass filter everywhere” i tantes  d’altres coses…

Gràcies, moltes gràcies!! Us estimo!