
En Juanma -el maquinista- ens ha convidat a dinar de cocido a casa seva a Cercedillas, a la sierra, a uns 45 minuts de Madrid en cotxe -en un dia de trànsit normal-. Hi hem anat amb tot l’equip tècnic, en Marc -monitors-, en Pau -llums- i en Pablo -regidor-. Ostres tu que n’és de bo un bon cocido! Salvant distàncies ve a ser com la nostra escudella i carn d’olla però amb alguns ingredients diferents, com la morcilla, el chorizo i alguna coseta més.
Que si unes patates i pastanaga bullida, que si uns cigrons, que si gallina, vedella, que si ossos de pernil amb puntes de pernil, la morcilla, la morcilla d’arròs, el chorizo… I quin gust que tenia la sopa amb aquest brou. Ummmmmmm!!!! I tot regat amb un bon vi, un Ribera del Duero, un Protos.
En un moment del dinar i per petició popular (hauria de posar pressió popular) he accedit a fer una mica el pallasso per a kurtibolos, és el preu que a vegades s’ha de pagar quan fotografies a tothom i a vegades penges fotos que potser ells no penjarien…
I au, després del dinar, cap al teatre a fer funció. Amb la panxa plena d’aquesta manera mantenir-se més o menys despert al control durant les proves i l’assaig ha costat una miqueta. En Pau ha estat explicant com ajustar els motorets de les línies penjants a en Pablo, perquè ell també ho sàpiga fer.
Durant tots aquests dies he penjat ben poques fotos de l’espectacle en sí, d’Utopía. Avui en penjo unes quantes de tot ell.
2 Comments
Ànims Kurti, ja queda poc!!!
Una abraçada!!!
Ha ha ha! Gràcies Albert, però la veritat és que hi estic més a gust del que em pensava. Si ara em diuen de quedar-m'hi uns dies més, ho faig! Vinga, una abraçada!