Le Croupier, Roses

Ho reconec, vaig ser jo qui li va tirar per sobre la meva copa de vi a en Josep, el trompeta de Le Croupier. No és pas que li tingui mania ni que la toqui malament, la trompeta, ni que jo n’hagués begut massa, de vi. De fet tot just començàvem a sopar. És un bon jan, no em va picar ni res…

Ah sí, perdoneu, que aquí es parla de bolos i tal… Doncs això, nou bolo de Le Croupier, aquesta vegada en un espai petit i aparentment fred però que acaba transmetent l’escalfor de la gent, asseguda com si fos un espai de cabaret i sobretot perquè a l’aire es nota el bon saber fer de la Fina, en Xispa i en Rafel, la gent del Teatre de Roses. Moltes gràcies per fer-nos sentir com a casa.