13 i 14/2/15 Auditori de Girona
Dos bolos seguits a l’
Auditori de Girona i a monitors, el que per mi és una novetat, tant com per fer dos bolos allà com per fer-los a monitors. I com sempre que passa quan torno a fer monitors, d’on vaig sortir, reconec que, malgrat “l’acomodament propi dels tècnics de PA” (ha ha ha!!!), fer monitors també mola! Sobretot si tens a l’escenari a
Sr. Chinarro i tot és una bassa d’oli. Quina tranquilitat amb aquest
veterano, i quina veu més profunda! “
¡Quítame graves, que me sobran!”.
I que entregat que estava el públic, fins al punt que van haver de fer dues tandes de bisos, la segona gens preparada.
Però ja s’intuïa el tsunami del dia següent amb
Rafael Amargo i els seus músics. Té
guasa que un dia que vaig a fer monitors va i em toqui fer-los a
flamencos! Però anava tan conscienciat del que seria que, llevat del moment que vaig marcar una mica el territori amb alguna petita pujada de veu -petita i controlada-, la resta va entrar en el guió previst del que sé que passa en un bolo d’aquestes característiques.
Jo no sé si es van acabar escoltant bé del tot, tampoc es van queixar gaire durant l’actuació, però vam acabar tenint una certa bona connexió entre nosaltres, els músics i jo. I alguna frase del tipus “¡quiyo, tu tienes buena sombra!” s’agraeixen i ajuden en el respecte i la comunicació. Engaaaaa, daleeeeeee!!!!