3/5/14
Es tracta d’una ratafia molt musical, aquesta de l’
Orchestra Fireluche. També embriaga, però l’esperit i l’ànima. I un excés no fa mal, al contrari. L’haurien de receptar com a racions de felicitat. Jo la vaig catar una vegada més i em va arreglar la creuamenta d’unes proves de so d’aquelles que veus que no acaben de rutllar. Però al final tot es va posant a lloc. Jo en vull sempre d’aquesta ratafia! Dos ingredients extra del combinat van ser l’Eva Noguer i en Tom Hagan, que van cantar algunes cançons del
Tants caps, tants joguets.

L’actuació va ser al bell mig de Santa Coloma de Farners, a on el passat cap de setmana s’hi celebrava el
61è Concurs de flors i el 1r Mercat de Les Herbes de la Ratafia. Escenari voltat de les terrasses de la Plaça Farners, mainada a davant de l’escenari, bon ambient. El que més vaig catar que s’acostés a la ratafia va ser l’all-i-oli de ratafia que vam barrejar amb la fideuà del sopar a Can Pinxo, abans de la vedella amb bolets. Tot això després de l’actuació, eh? Hagués estat difícil tocar i mesclar amb la panxa ben plena…


Vaig tenir la primera experiència amb un nou model taula digital -sí, un altre-, la
X32 de Behringer. Va, reconec que primer em va fer mandra, després vaig posar-hi bona voluntat i quan va acabar l’actuació me la vaig mirar i vaig pensar: “bueno…”. No pots exigir gaire a una taula tan econòmica. Podria fer-ne l’anàlisi però no val la pena. Pels que no sou tècnics seria com si em posés a analizar un cava (o un vi) barato, que fa el fet, però que tots sabem el que és. Tanmateix admeto que per fer segons què està prou bé, per preu i tamany.