Moscou (II): set vespres d’èxit

Quin èxit que té aquesta dona!  Pràcticament ha estat ple a cada una de les 7 funcions que hem fet.  I sentir al teu voltant com el públic gaudeix de l’espectacle és fantàstic!  I és que tenia la taula de so al final de la platea, abans de les files del primer pis de llotges, amb el que tenia gent davant, als costats i a darrera.  De fet la taula tapava la visibilitat d’unes 6 o 8 localitats, i que a més s’havien venut la majoria de dies.  Però no vaig sentir gaire queixes.  Senzillament les persones afectades intentanven canviar-se de lloc, ja fos a una altre seient -si n’hi havia cap de liure- o al terra, a les escales centrals de la platea, sense cap problema.  Com tampoc tenien cap problema en deixar els mòbils oberts i sense silenciar.  No hi va haver ni una sola funció a on no sentíssim uns quants telèfons.  Quina paciència!

El dia de l’estrena, a la tarda, es va fer el passi gràfic per a la premsa, un parell de temes representatius de l’espectacle per tal que fotògrafs i càmeres de televisió poguessin agafar les imatges que volguessin.

Un altre dia, després de la funció, hi va haver la trobada amb el públic, un acte que es fa a força teatres dels que anem a treballar: trobada de María Pagés amb els espectadors per rebre preguntes i intercanviar experiències.

Els moments previs a cada funció cada un es concentra a la seva manera i en qualsevol lloc: de cares a la paret en un passadís, al replà de l’escala d’accés als camerinos, a l’escenari amb el teló tancat i sentint a la gent a l’altre costat…  Personalment no faig res en especial abans d’una funció.  Sí que intento desconnectar una estoneta, canviar d’aires entre l’assaig que sempre fem abans de la funció i aquesta.  O anar a donar una volteta a prop del teatre, perquè em toqui l’aire, o fer algun solitari, o estirar-me en algun sofà…  Depèn del dia i de com em senti.  El que sí que intento és estar sol, sense pensar en massa res.

Un fet que s’ha repetit a cada funció és l’entrega de rams de flors a la María per part de persones del públic, sempre dones.  Són detalls bonics: veus com al final, quan tothom està aplaudint, una o vàries dones s’aixequen, van baixant tranquilament les escales, s’acosten a l’escenari i, amb un gest d’admiració i agraïment, donen els rams a la María, que les correspon amb una reverència, unes paraules de gràcies, la ma al cor.

 

La primera nit el Festival Chekhov va oferir un sopar la Compañía, autoritats i convidats varis, en el que el director del festival i la María van fer els parlaments de rigor. El sopar va acabar, com no, amb alguns bailaores i músics animant la festa.  I vodka, és clar!  Aquests russos veuen moooooolt de vodka!  Després de l’última funció hi va haver un altre pica pica, amb un grup en directe i tot, que van haver de cedir el protagonisme, una vegada més, a membres de la Compañía, amb la María fins i tot cantant alguna cançó.

Aquestes són les darreres fotos de la setena funció, en el que seria el bis, abans que el teló acabés de tancar-se i comences el desmuntatge.

Després de Moscou quedaran bolos a Eslovènia i al Líban abans de les vacances del mes d’agost, on normalment no es treballa.  És per això que la María i el seu home, en Larbi, ens van convidar a un sopar de celebració de la bona temporada que s’ha fet enguany.  Com de costum, aquests sopars acaben amb algun que altre parlament.  Però aquesta vegada vam acabar parlant tots i cada un dels membres de la Compañía: músics, bailaores i tècnics.  No s’hi valia tenir vergonya, tothom ho va acabar fent.