Els substituts en el món dels tècnics de so

Els meus companys de Dunas, l’espectacle de flamenc i contemporani amb María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui, a on també treballo, m’han enviat aquestes dues fotos per whatsapp fa uns minuts des de Bregenz, Àustria. Divendres estaran fent el muntatge i dissabte l’actuació. Però jo estaré a Granollers i a Berga amb Els Amics de les Arts. En Carles Xirgo em substitueix. És el que té el pluriempleo. Els tècnics no depenem només d’un sol artista, almenys a mig termini. El punt de mira no es limita només en el que passa a curt termini, ja que això no aporta continuïtat de feina i hauries de cobrar molts diners per treballar en exclusivitat per a algú i poder estar-te uns mesos sense treballar després de la gira, i no és el cas, ja que les despeses mensuals hi seran igualment. Potser aguantaràs dos o tres mesos, però no més. Quan acaba una gira, s’acaba la feina, però si t’ho has pogut combinar amb d’altres artistes i amb substituts, llavors continues tenint feina. I en el món del tècnic autònom (bé, i en general de tots els autònoms), això és bàsic. Ep compte! i no estic pas diguent que ni els uns ni els altres m’estiguin pagant malament, eh?

Aviat farà 3 anys que vaig començar a treballar amb Dunas i 2 i mig amb la Compañía María Pagés. I quan hi ha gira també estic amb Els Amics de les Arts i sempre que puc amb l’Orchestra Fireluche (en Xavi Llobet és qui em substitueix amb ells) a més de coses molt puntuals (Le Croupier, BTM). Però és clar, a vegades he de fer combinacions que normalment acostumen a sortir bé -com la d’aquest cap de setmana- i d’altres, les que menys, que a vegades són autèntiques bogeries d’horaris i quilòmetres.

Ara mateix en Carles farà alguns bolos de Dunas quan es solapin amb Els Amics i quan jo tingui bolos amb la Compañía María Pagés ell farà els d’Els Amics. I així ho anirem combinant. I a veure si es dona l’equilibri suficient entre les campanes en uns i en els altres. Als grups no és l’idea que més els entusiasma, però també és cert que es mira que els substituts siguin molt bons substituts, només faltaria! Una dada: en el meu entorn més proper no conec a cap tècnic de so de grups i/o companyies que només treballi amb un sol artista. Això diu molt del que passa en aquest país. Jo mateix durant un temps vaig estar fent força substitucions per a alguns tècnics, i de tant en tant, si puc, encara en faig alguna.

Una part del problema crec que rau en què no hi ha un conveni de tècnics ni un règim de la seguretat social que vetlli per nosaltres tal i com hi és per exemple a França, amb vacances pagades, atur i altres avantatges que de ben segur ens ajudarien a no haver de fer aquests equilibris. En fi, els que sou del mundillo ja sabeu de què va i els que no doncs crec que és important explicar aquestes coses perquè ajuden a comprendre aquests canvis de tècnics que a vegades veieu a les taules de so.