12 dies d’Utopia, Compañía María Pagés (II) -cat-

Del 29/9 al 10/10/11 Avilés

(continuació de l’anterior entrada)

A Avilés s’hi menja molt bé i en quantitats abundants. “Demà em controlaré” et dius una i una altra vegada. I a l’endemà res de res, tornes a caure en el mateix ritual de plaer gastronòmic. I que si una fabada asturiana, o una ternerita fileteada, o unas croquetas caseras de pollo, o unos cachopos, o fabes con almejas, o pulpo a la gallega -per què no?-. I sovint tot regat amb unes sidrinas o uns tintos. Impressionant!

Menció a part mereix la descoberta de la que ens va fer de segona mare a Avilés, si més no a l’hora dels àpats: la Tita, de la Eritaña. Menjar casolà, també en quantitat, bon preu i tracte familiar. La segona foto de dalt són les fabes con almejas que ens va fer -espectaculars!-. I que si un pote de berzas, o verduritas con jamón, o patatas rellenas, o tortilla de patatas y cebolla casera, o merluza rebozada -per favor, quin peix tant bo!-, o escalopa com si fos feta a casa, croquetas caseras, calamares en su tinta… I què dir dels postres? Que si arroz con leche, natillas, rosquillitas, tarta de almendras y manzana -deliciosa-, etc… I si no et veia repetir -ja que ens deixava el bol a taula-, et renyava. I algun dia va tenir la delicadesa de deixar a l’hotel pastetes pels que sortien de matinada del teatre. També anàvem a menjar a altres llocs, però el camp base va ser sens dubte La Eritaña, i bé que ens ho vam passar. Alguns dels menjars em van recordar a gustos de plats que feien les meves àvies (això no té preu!). I és clar, la vam convidar a veure Utopía. I va arribar esperitada com de costum diguent que no havia tingut temps de fer-nos el pastís que ens volia fer perquè entre acabar els dinars i arreglar-se se li havia fet tard. Que gran! Moltes gràcies Tita!

I què s’hi cou fora d’assajos en un teatre i abans de la funció? Doncs gent amunt i avall acabant de fer retocs, o una entrevista a la María, o artistes entrant i sortint dels camerinos, alguns fent el tonto, etc… Moments del tot habituals que acaben siguent molt familiars. I a destacar, les ensaïmades de Mallorca que van portar la mare i la germana d’en Pau el primer dia -ummmm que bones!, per si no menjàvem prou… moltes gràcies!- i la foto de les xuletes d’algunes lletres abans que fossin apreses (no diré de qui eren…).

I finalment, el gran moment, l’estrena d’Utopía. Les fotos són de l’Edu amb la seva càmera -¡grasssia kiyooo!-.

I després de l’estrena, la recepció oferta pel Niemeyer. Parlaments, brindis, records emotius, més brindis, molta distensió i molt de passar-ho bé.