L’Acordionada de Tortellà

Entre la tornada de Madrid per preparar Utopía, el darrer espectacle de María Pagés, preparar el trasllat del pis i fer-lo vaig tenir el plaer d’anar a l’Acordionada de Tortellà. Plaer per varis motius. Per retrobar a uns quants amics d’aquells que veus de tant en tant, com en Xavi i la Sara -amb el seu petit Guerau- o en Don. Perquè m’agrada no oblidar que els meus orígens com a tècnic van passar per la música tradicional amb els Banshee, dels que formaven part en Xavi i en Don entre d’altres. Perquè la feina m’ha portat sobretot a fer pop-folk i flamenc, i està molt bé trencar ni que sigui per un cap de setmana aquesta dinàmica. Perquè l’ambient rural que hi ha a Tortellà i a la Garrotxa en general és fantàstic i no hem d’oblidar que sense això la nostra terra seria menys terra.

Divendres van actuar els Brunzit al Casino, amb en Pere Pau, en Joan, en Don i en Daniel. M’ho vaig passar teta veient algunes de les filigranes que feien. I abans del concert repassant batalletes amb en Don tot fent sobretaula…

I dissabte, després de les corrandes de sobretaula (que bones!) va haver-hi el concert de tarda amb un munt de participants vinguts d’uns quants punts de la geografia del país i de totes les edats, de petits -alguns de molt sorprenents- i de grans. M’agrada tant veure el planter que hi ha de bons músics i les coses que fan!! I per descomptat dels que ja porten anys batallant i transmetent la música per aquí i per allà.

I l’any que ve ja es veurà, però per poc que pugui serà qüestió de tornar-hi, no?