Le Croupier, Torrella de Montgrí

Emocions per la vena. Com m’agrada fer aquesta banda de tant en tant! Porto mesos fent, molt content, pop-rock amb Els Amics de les Arts i flamenc amb la María Pagés i canviar de registre va ser genial. I molt sentida va ser la dedicatòria d’un tema al record d’en Robert, que va marxar amb el seu somriure i la seva música cap a una altra banda. No m’esperava les paraules d’en Carles i em vaig quedar bastant bloquejat a la taula, uns segons, potser uns minuts… És dur quan marxa gent amiga amb qui t’ho has passat bé fent de músic i de tècnic.

El retrobament amb Le Croupier i la banda va ser tot un subidón pels sentits. Les proves, el sopar, els moments previs al camerino, l ‘actuació. A Torroella hi havia en Raimon -que treballava amb l’equip de so- i en Casi, que ens va fer la visita de cortesia. Per allà també hi corrien més nadius de la zona, com l’Ignasi, en Moisès i en Xavi.

Aquestes en són les fotos.