Manresa-BCN-La Cellera de Ter

Marató de St. Jordi. Durant el matí Els Amics de les Arts es passegen, xerren i actuen a Rac1, Catalunya Ràdio i FlaixBack. A les 16:45 sortim de St. Andreu cap al Kursaal de Manresa a on, amb les 800 localitats venudes, fan un gran concert, d’aquells que cundeixen, en un teatre entregat, amb els monòlegs i les bromes elevades a la màxima expressió i amb alguna novetat, de la que només poso una foto però que pels que heu vist un bolo amb projeccions sabreu de què va… S’acaba l’actuació, comencen les fotos amb els i les fans, vendes de CD’s i signatures…

Però no podem badar! Estem citats a les 12:30 a l’Escena BCN, que es fa al St. Jordi Club i al Palau St. Jordi (format reduït). Arribem puntuals com un rellotge suís, ens acreditem, descarreguem els trastos i els comencem a muntar darrera de l’escenari mentres els Mendetz va actuant. Aquí no hi ha proves de so, tenim només mitja horeta per fer proves de línies, cordar-se els cinturons i a tocar. Són les 2:15 de la matinada. I Els Amics se’n surten bé, estan agafant rodatge i porten tot el dia llençats. Actuem mentres a l’altre escenari estan arrassant els Love of Lesbian; tot i això al nostre espai hi ha força públic. Una hora picada de concert, recollir els trastos i cap a fer una mica de ballaruca amb el DJ Milkyway. Però els que vivim a Girona preferim marxar, no sense abans dir a la resta que facin bondat i no vagin a dormir massa tard, que demà tenim un altre concert…

I arriba el tercer bolo en poc més de 24 hores, a La Cellera de Ter, com un segon poble per mi, de l’època en que tocava amb els Petit Fours i vaig fer amics i coneguts a cabassos. Hi ha un ambient de festa major espatarrant i molt gent fent cua per comprar entrades pel concert. La cosa promet i l’ambient és immillorable.

Abans de l’actuació els Pioners i Caravel.les de l’Agrupament Escolta Puig d’Afrou vénen al camerino a ensenyar-nos un videoclip que han fet amb la música de Jean-Luc. Els Amics flipen i els aplaudeixen, intercanvien opinions i no hi ha massa temps per res més, últimes indicacions i cap a l’escenari.

S’actua en un d’aquells envelats de plàstic que no acaben de sonar mai bé, amb la gent dreta, amb una barra al fons i amb força remor. No és un teatre però Els Amics s’hi senten a gust, es deixen anar i acaben fent una actuació talment com si ho fos. Després de quasi dues hores d’actuació torna a ser el moment de més fotos, vendre més CD’s més signatures, petons, somriures i abraçades. Alguns marxen però uns quants ens quedem a sopar i jo acabo de festa al concert del pavelló, on la farra està assegurada, però això ja són figues d’un altre paner…