
Després de les proves de so entrem al camerino i… uala! La taula és plena de menjar, que si truita de patates, que si pa amb tomàquet, també embotits i formatges, amanides, patates “xips” però que no són “xips”… Nyam nyam, que hi ha gana! Però si hi ha una guitarra aprop és inevitable que algú l’agafi i que els quatre nanos comencin a cantar, a improvisar, a repassar cosetes… És la banda sonora del sopar.
I és clar, amb aquest ambient i mentres en Joan Enric continua rascant les cordes, en Ferran i la Rita s’ho miren, l’Eduard i en Quim pululen per allà, és fàcil que algú comenci a fer tonto, com en Dani i jo.
Avui ha vingut el gos, però sense que l’home que treballi fent-ne, però sí que li donem una mica de “vidilla” a les acaballes del sopar, just abans que comenci la concentració de cares a l’actuació i mentres a fóra hi ha una cua de prop de 400 persones per entrar.
Avui tenia el control de so a l’altra punta de la nau, a on amb prou feines sentia com sonava la cosa al mig de la sala, amb algunes columnes que em tapaven mig escenari i a on rebia molt poca llum dels focus de l’escenari, així que no vaig poder fer cap foto potable del bolo… Menys feina a triar-ne, busquem el costat positiu… he he! Au, xau!