Le Croupier, Madrid

Sense temps amb prou feines de pensar que acabo d’arribar de vacances del Québec i amb els primers efectes del jet-lag a sobre em passen a buscar a les 5 del matí per anar d’excursió a Madrid a fer un bolo de promo amb Le Croupier.

És el primer vol d’en Xevi (prova superada!!) i el cinquè d’en Beni, a qui li continua agradant més aviat poc no tocar de peus a terra -marques d’ungles al seient amb les primeres turbulències només enlairar-se…?-.

Entrem al metro de Madrid a hora punta; som els més animats a molts metres a la rodona i la liem una mica. L’accent d’alguns de nosaltres parlant en castellà en les nostres primeres incursions lingüístiques és espectacular…

Arribem a la Puerta del Sol, centre neuràlgic del centre, “castizo” al màxim, amb molta personalitat i caràcter, m’agrada. Esmorzem davant de l’hostal (d’allò més sorollós) i me’n vaig a dormir fins al migdia, el jet-lag i el cansament no perdonen.

Dinar a un altre bon exponent de la cuina castellana i cap a la Boîte, on arribem abans de l’hora acordada, quan volem som puntuals. Muntatge, proves de so (amb el “privée” per en Belem, el back-liner i en Toni amb la Sílvia de Rec Events, el management), i cap a omplir el pap amb unes tapes i unes canyes, és qüestió d’integrar-se allà a on es vagi, tot i que amb l’idioma no és que ens defensem massa… I qualsevol racó és bo perquè un periodista faci una entrevista a Le Croupier.

Fotos del bolo, que per si alguna cosa ha valgut la pena és per la promo que s’ha fet (entrevistes, notícies…) a molts mitjans importants de comunicació de la ciutat i amb aparicions sorpresa, a mitja entrevista en alguna ràdio i via telèfonica de Marc Parrot (productor musical) i de Jorge Drexler (gran referent musical per en Carles i amb qui es coneixen de l’època de Petit Fours).

Carreguem la furgo d’en Vit i la Fanny (que han vingut per carretera), cap a dormir unes poques horetes i vinga, a les 6 del matí, els 7 que hem d’agafar el primer vol, ja tornem a ser al metro per anar a l’aeroport. Les cares són tot un “poema” i jo ja no sé si estic més fet pols d’aquests horaris que portem, del jet-lag o de les dues coses juntes. Sobada general a l’avió i fotos de Sau, Susqueda, Rocacorba, Banyoles i Girona abans d’arribar a casa, dutxar-me i anar de bolo a St. Adrià del Besòs amb QQ Teatre. S’han acabat les vacances, benvingut al món real!