Carmina Burana vive, Festival Jardins de Cap Roig

Últim dia del Festival. Un dia en general tranquil, almenys fins a l’hora de desmuntar, on el més important és marxar del lloc el més aviat possible i en les millors condicions físiques i sobretot psíquiques, perquè és clar, treballant cos a cos amb els Link… ja se sap…. (suposo que ells deuen dir el mateix dels BTM boys…).

I heus aquí un resum del dia. Sobretot, com sempre, penseu que no és el que sembla!, que els moments d’estrés no es poden fotografiar perquè les mans estan ocupades. Fixeu-vos en lo suats que acabem tots!

El que seria de dia (matí-migdia-tarda), amb en Marc jeient a l’escenari, en Marc jeient sobre les banderoles de l’any passat, la gent escoltant acudits de l’Eugenio (sí, sí, l’Eugenio). La culpa d’aquest relax? Doncs la companyia que havia d’actuar, que tardava i tardava en arribar.

L’hora del dinar a Ca l’Albó de Calella (mira, publicitat i gratis!) i part del càtering del sopar, servit pel Celler de Can Roca, que feia la restauració del Festival (Restaurant, parades de menjar i beure a la plaça del Castell i menjar pels treballadors). Ei, que el menú dels currantes, llevat d’algun dia puntural com ara avui, era de lo més normalet, eh?

L’Oriol d’Aurora a l’habitació dels dimmers, el Link Tonet de Les Escaules (és que aquest nano mereix tenir la seva foto a part, quin paio!!!). Alguns moments del desmontatge, algunes fotos mentre esperàvem per carregar el camió i durant la càrrega, dues espontànies del Celler de Can Roca -que feia la restauració del Festival- oferint birra al personal, foto de grup dels Link d’aquella nit (una vegada més gràcies per… les vostres bromes i comentaris!, ha ha ha, la feina, bé, sí, també, he he!, i ja al magatzem, els primers moments de relax post-festival a sobre d’algunes caixes.