Quan gaudeixes i vius!
11/06/2017
Passar d’1 a 4
14/07/2017

Reconec que passo hores baixes amb Kurtibolos.  Penjar fotos i explicar quatre coses de cada bolo ja ho trobo rutinari. Creieu que té cap interès a hores d’ara quin equip hi havia, amb quina taula vaig mesclar, com de bé estava ajustat l’equip, quins micròfons vam fer servir, què va passar abans, durant, després del bolo, etc…?  Amb Els Amics de les Arts de fet aviat està dit: taula i micròfons de gira.  Només hi ha la variable de l’equip.  Amb els altres grups ja és una altra història. I reconec que això del “pornoaudio” m’està cansant.  Tenim una professió curiosa els tècnics de so.  La diferència la marca que treballem en el món de l’espectacle i això “ven molt”.  Perquè no m’imagino el mecànic del taller de cotxes penjant una foto a l’Instagram dient “avui he canviat un turbo X al cotxe Y que ha molat una passada!”.  O al del banc “acabo de fer una transferència de 500.000€ al compte de fulano”, amb un “pantallassu” al Facebook.  I ambdós en un ambient de festa, amb una cervesa entre mans, amb gent aplaudint i saltant al voltant. Exagero? O és així?

Enguany vaig decidir que no esperaria al setembre per fer una aturada i marxar uns dies, aquesta vegada a Formentera, a desconnectar abans de Sant Joan. Ja conec prou bé l’estrès i les seves conseqüències. Això és un avantatge.  I gran!  Sobretot quan n’ets conscient.

I al tornar d’aquesta fantàstica illa les coses han anat a millor, com no podia ser d’una altra manera.  O més ben dit, com volia que anessin.  Perquè deixem-nos de collonades, poder és voler.  Però si estàs tranquil i relaxat és més fàcil.

El bolo i el post bolo amb Hora de Joglar al Festival Ítaca  a l’Estartit, la nit de Sant Joan, els recordaré durant molt de temps.  La mescla va fluir d’una manera espectacular.  Un company a qui vaig dir que ja estàvem acabant l’actuació em va dir: si ha de continuar sonant així per mi com si dura tota la nit!

Fluir.  Energia.  Connexió.  I així vam acabar, banyant-nos i veient sortir el sol amb les Illes Medes de fons. Feia molt que no arribava a casa a les 8 del matí havent acabat l’actuació a quarts d’una. Bé ens ho vam passar, i tant!

El següent bolo va ser al Canet Rock, l’1 de juliol, a més a més de amb Hora de Joglar també amb Els Amics de les Arts.  Em sento afortunat.  Afortunat perquè fer dos grups al mateix festival el mateix dia és un “doblete” fantàstic. Afortunat perquè no sabeu pas com agraeixo a tota la gent de TST i a la producció del Canet Rock la seva feina i l’acolliment que ens van fer.  Alguns direu que és la seva feina, sí, d’acord, però quan les abraçades són sinceres i les converses per poder fer servir la microfonia d’Els Amics de les Arts arriben a bon port, posant facilitats pels dos costats (nosaltres vam portar a un microfonista propi), és que hi ha ganes de fer les coses! Mil gràcies!
I afortunat també perquè l’ambient de bon rotllo que es respira tant amb els joglins com amb Els Amics no té preu.  Aquesta expressió la faig servir a vegades i la mantinc: això no és una feina, és un regal!

I ja paro, perquè aniria a més i entraríem en el terreny perillós de l’excés de sucre i això tampoc és bo. Per cert, ara que parlo de sucre, aquest estiu fa tres anys que no prenc Coca Cola (dada que a potser a ningú l’hi importa però que té el seu mèrit, eh?).

Kurtiblos segueix perquè alguna divinitat va decidir que seguiria, perquè no sabeu a quants cm de fer un click vaig estar d’eliminar el blog. Serà que em fan falta noves motivacions? Serà que les motivacions cada cop han de ser més grans perquè em posin “palote”? Serà que potser cal fer un retorn a la senzillesa i a valorar fer un bolo amb una Yamaha 01? O que potser calen reorientacions més profundes en general? Alguna cosa diferent faré al blog, ja hi he donat algunes voltes.

Bé, sigui com sigui, el que toca ara és viure l’estiu, els bolos i fer tants banys com sigui possible al mar i visitar les platges més boniques que pugui.  Sobretot les de l’Empordà, el meu petit paradís on vaig tenir la sort de néixer.

Apa, sigueu bons i estimeu-vos tant com pugueu!

 

3 Comments

  1. Pol ha dit:

    Doncs jo et vaig llegint…!

  2. Oriol ha dit:

    El pornoàudio com el coneixíem està desapareixent poc a poc , des de que el món digital s’ha establert de manera definitiva i ja tots sabem tocar, mes o menys, els productes de les marques habituals, de fet pornoàudio seria a dia d’avui que et trobessis una Midas pro40 o quelcom realment vintage. Per sort els equips humans de les empreses estan a un nivell de professionalització molt alt, mai es suficient , però si que es remarcable com està ara i com estàvem fa 20 anys on ningú en tenia ni idea de que era FTT ni la fase ni res…
    El que trobo que encara queda molt per recórrer son les condicions laborals del sector i l’altre batalla que a tu he vist que has anat fent, l’acústica dels espais.
    Jo personalment t’animaria a que tu que estàs en un dels grups principals de l’escena del país, i tens un altaveu com aquest blog, segueixis lluitant pels nostres drets laborals i per la millora dels espais de treball.

    Ànim i força.

    Oriol

Respon a Oriol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *