Tres de Barts!

Tot tipus de bolos!
10/05/2017
Operant fora de quiròfan
20/05/2017

4, 5 i 6 de maig’17

Ara que fa un setmana dels bolos amb Els Amics de les Arts a la Sala Barts de Barcelona em ve de gust penjar el post. He deixat passar els dies justos per rebaixar l’eufòria i tornar a la terra.  En quinze dies he fet alguns viatges d’anada i tornada als núvols.  I com sempre, i com ha de ser al tornar a trepitjar fermament, el retorn és feliç.  Amb més experiències per compartir al sac, havent après alguna coseta més, i també sabent que la pell de gallina i les emocions continuen voleiant per aquí.  I que a la que em despisto un moment entro un canal tard en aquesta gira… Però l’abraçada amb la Bego, amb qui havíem compartit algunes gires com a responsable de producció, al so de Louisiana, vas ser d’una genial espontaneïtat.

Tres nits, tres concerts, tres públics i moltes coses per explicar.

Els nervis del primer dia, la presentació a Barcelona i amb la premsa atenta, amb el públic a punt d’explosionar i sortir catapultat cap a les estrelles.  Alguns problemes tècnics ens van fer anar de cul fins a moments abans de començar.  La Titan d’en Toni -el tècnic de llums-, que ja feia el tonto durant les proves, va deixar de funcionar a una hora de començar.  Canvi de taula, passar les escenes de la seva a la de la sala -model diferent-, comprovar com alguns paràmetres no funcionaven…  A la tarda els de so vam perdre 30 minuts de les proves.  Les taules (Yamaha CL5) i els RIO eren d’empreses diferents i no venien amb la mateixa versió.  La decisió va ser fer un downgrade a una taula per no haver d’actualitzar l’altra i els RIO, ens hagués portat més temps i eren tres processos d’actualització en comptes d’un de tornar enrere. La part positiva és que, davant la pèrdua del temps que hagués hagut d’invertir en analitzar l’equip i la sala, aquesta sona molt bé i no vaig haver de fer pràcticament cap retoc.  Però no em vaig passejar prou, com veureu més endavant.

Menció especial al personal de la sala.  Que confortable que feu la feina i l’estada a casa vostra, moltes gràcies! I també al Xavier Mercadé per deixar-te manllevar algunes fotos! Gràcies!

A la segona nit, com a la primera, el públic no passa més d’una cançó assegut a les butaques. Un cop s’aixequen a mi ja se “m’acaba” el bolo “normal” i comença un altre bolo.  El de mesclar amb la gent que impedeix que els altaveus m’entreguin el so a control, mal situat -per necessitat, no hi ha un altre espai-, al final de la platea i sota balconada.  Mesclar de tant en tant amb els auriculars ajuda a equilibrar els nivells.  Treure el cap fora del control en moments que saps la mescla t’ho permet esdevé una necessitat. Limitació a 95dB a control.  Sóc respectuós la major part del temps. De tant en tant l’actuació requereix pujar una mica el nivell, per recuperar-lo més endavant.  Llevat del final.  Hem d’acabar amunt!
L’excitació general del primer dia havia disminuït per passar a tensió controlada.  Vaig fer alguns retocs al tractament de les veus i poca cosa més.  Un bon company i mestre que va venir al concert la primera nit em va suggerir un petit retoc al sistema de so, una mica més de sub! Cert, aquest no era homogeni al centre de la sala.  N’hi ha de volats i n’hi ha al terra, als costats.  +3dB van ajudar!  Al final de la sala ja tenia suma suficient.  Que important que és passejar-se pels recintes!
La sensació del segon dia va ser d’estar-ho quadrant absolutament tot, fent un treball aparentment mecànic malgrat la tensió i la concentració.  De tant en tant em quedava embadalit mirant les llums, en Toni tornava a gaudir del bolo! També va fer retocs ell.  Com es notava!
Al final del bolo l’abraçada mútua, ja en tenim un altra! Enhorabona per la feina!


L’anècdota del segon dia va ser quan en Joan Enric va fer pujar a un fan que portava tot el concert fent air guitar a un costat de la sala.  Va acabar fent-lo a l’escenari abans que li donessin l’acústica de backup -sense connectar-.  I el noi sabia els acords i tot! I va participar al final del show, “tocant” i apropant-se a algun micro a cantar.  Que gran!!!

A la tercera nit, el públic es va aixecar a mig concert. I no va estar malament.  Els primers temes els vaig poder mesclar sense “pantalles acústiques”.  Tot i que quan la gent es va aixecar crec que tots vam agrair notar, de manera més clara, l’energia, fins llavors continguda als seients.  Veia a la gent com remenava els culets a les butaques, amb els braços a mitja alçada, aplaudint,  cantant.  Només faltava que algú s’aixequés per causar l’efecte cadena.

Cada dia hi ha hagut algun amic, col·lega, conegut entre el públic.  Alguns venen a control a saludar-te, fins i tot a dir-te com ha sonat.  Tant quan rebo bones com males crítiques sempre aplico un factor de correcció, ni tot és un drama -quan va malament- ni ets el “puto amo” -quan va molt bé-.  Tornant amb el cotxe cap Girona, mentre en Ferran i en Joan Enric repassen les xarxes socials, van comentant si hi ha algun observació sobre el so. Kurti, totes les opinions sobre el so són bones! Alguna és enginyosa i tot: com deuria sonar a baix que a dalt a l’última fila sonava perfecte!  Factor de correcció, si us plau! Mentrestant, cap a dormir content. Hem fet una bona feina tots plegats, com a grup i com a equip.  Tot just comencem la gira i ja estem així! Sabeu què vol dir això? Que la feinada és mantenir-se.  Un repte que m’agrada!

1 Comment

  1. Esther-sabadell ha dit:

    Gran kurti !!!! Tu tb formes part d’aquesta gran aventura !!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *