9 de març’17
Aquesta feina és ben dinàmica i diversa. Dos dies abans feia un bolo d’aquells que millor oblidar i la nit dels Premis Enderrock a l‘Auditori de Girona, amb Hora de Joglar i Els Amics de les Arts, van fer un tema cada un, tot van ser elogis i bones crítiques sobre el so, d’aquelles que et fan anar ben content al llit. I una vegada passen uns dies, i després d’arribar més bones opinions, repeteixo el mateix procés que aplico en aquestes situacions i que és bàsic per tocar de peus a terra i no oblidar que cada matí quan m’aixeco del llit he de començar a caminar de nou. Vaig fer prou a l’Antiga Fàbrica Damm? hagués pogut fer-ho millor malgrat les circumstàncies? I pel que fa als Premis Enderrock, i tenint en compte les millors condicions tècniques, ¿sóc conscient del que va passar perquè anés tan bé? I en ambdós preguntes tant penso en factors tècnics com en no tècnics.
A la primera pregunta sé bona part de la resposta, hi havia un component personal i un altre que no. Pel que fa a la segona, a més de les millors condicions tècniques que vam tenir, el que sé és que tots estàvem connectats i concentrats de molt bona manera, artistes i tècnics, i quan això passa el resultat és imparable.
Els dos camerinos estaven de costat, cada cop que hi anava no sabia a quin entrar… En Mika escalfant, trobada de baixistes, en Pol examinant el contrabaix d’en Joan, l’Eduard planxant la camisa i Hora de Joglar a punt de baixar cap a l’escenari. Gran nit de retrobament amb molts amics, col·legues i coneguts del sector.