Pressió, concentració, satisfacció. I una amiga inesperada…

Als IX Premis Gaudí
08/02/2017
Óyeme con los ojos, Jerez
06/03/2017

del 21 al 24-2-17 Oviedo

Yo Carmen és l’espectacle de María Pagés Compañía que no faig.  Però a la funció d’Oviedo, al Teatro Campoamor del passat 24 de febrer, la Bea, la tècnica que el fa, no hi podia anar.  Quien lo hará? Pues el Kurti! Però en Kurti no l’havia fet mai aquest espectacle, ni tan sols l’havia vist.  Bé, quan van venir a Girona per Temporada Alta casualment estava al teatre treballant i el vaig mig veure, però sense massa atenció.

M’havien enviat el vídeo -a on faltava un petit fragment al mig-, un guió -a partir del que em vaig fer el meu guió-, els tracks d’àudio que es llencen al començament i algunes recomanacions.  Tu ya conoces a los músicos y toda la movida. Doncs sí, ja m’agrada que confieu en mi.  Però anar a fer un espectacle sabent que només hauré fet un assaig el mateix dia de la funció…

Perquè estudiar a casa i a l’hotel amb el vídeo pot estar bé com a mínim per familiaritzar-te amb l’espectacle. Però el cal és estudiar amb una taula de so a davant, obrint i tancant els canals quan cal -músic que no toca o canta, canal que es tanca i s’obre just abans d’intervenir-, creant els diferents plans que requereix l’espectacle, obrint els micros de sota terra o els de sobre quan toca -que no s’escapin peus que no s’hagin de sentir!-, llençar els tracks correctament fent-los coincidir amb els moviments de la María i les bailaoras, etc…  Amb el vídeo es tenen sensacions, i prou.  En viu sents realment el que fas i ho quadres a temps real amb el que passa a l’escenari.

Un assaig general, descans de mitja horeta, i funció.  A l’assaig es va repetir allò que va fer falta, però sense passar-se gaire del temps assignat.  Feia temps que no notava aquesta pressió.  No són ben bé nervis, no tinc ganes de fugir, però sí que noto una gran excitació.  I encara faltava el públic i el directe.  A l’assaig et pots equivocar.  En directe no hauries.

Cajón, dos guitarres, violí, violoncel, cantaora, cantaor, palmas, 4 micros sobre el terra i 6 sota el terra, a més de dos ambients als laterals i l’estèreo del Qlab pels tracks.  I llevat dels ambients laterals i dels micros de sobre el terra, tots els canals estaven doblats per separar PA i monitors.  Eq, compressors i efectes diferents (4 a PA i 4 a monitors); subgrups (terra up, terra down), DCA terra down a monitors, DCA efectes instruments i veus per separat (importants per quan els cantaores fan palmas i no canten, o per crear plans durant l’espectacle), DCA de tot a PA i de tot a monitors i alguna coseta més.  Pocs canals però molt optimitzats.  I 8 enviaments a monitors (8 PS15 i 3 Meyer UM). La taula era una Yamaha CL5, i l’equip un Martin W8LM.

I fantàstica l’assistència dels tècnics de so de GAM Asturias. Moltes gràcies!

Ah, i una altra cosa.  Una amiga inesperada, de nom, Otitis Mitja Aguda. Feia uns pocs dies que notava les orelles com tapades i com si hi tingués líquid.  No m’havia passat mai.  Dilluns passat, tornant d’esquiar -ooooooleee jo! marxava el dimarts…-, vaig anar al metge.  “De veritat que demà vols agafar un avió…? No pots posposar el viatge…?”. Antibiòtic, un descongestionant, esprai pel nas, un calmant només pujar a l’avió i mastegar xiclet tot el viatge.  La baixada va ser potent, però ho vaig superar.  Quin ànec que estic fet!!!

I com es mescla amb les orelles així?!?!?!  A on eren els aguts? I els harmònics? Lo tienes alegre en la PA eh Kurti?  Vaja, ja estic rostint orelles…

Una de les coses que he après fent Reiki -ja ho explicaré un altre dia si ve al cas-, és a concentrar-me molt ràpidament, arrelar a terra però amb la ment on line. Reduir el ritme cardíac i respiratori i a tirar millesPues venga kiyo, daleeee!!!!

A la funció és quan va sortir tot millor.  Ja no vaig fer les quatre errades que havia comès a l’assaig i tot va fluir.  Si em vaig passar de volum o si hi va haver algun petit acople a l’escenari ja no ho puc dir.  Ara, mesclar pendent d’un guió que encara no et saps de memòria no deixa de ser un pal.  Estàs massa pendent de les accions que has de fer en comptes de fer accions per mesclar la passió i les emocions que surten de l’escenari. Quan va baixar el teló i vaig poder fer el “buf!” abans de seure a la cadira, va ser genial.  I després de passar pel camerino i rebre algun comentari  positiu encara més.  Satisfacció.  Com m’agrada aquesta feina!!! Bueno Kurti, ahora ya te lo sabes para la próxima! Us estimo!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *