La Unión-The Original Blues Brothers-Simply Red: 3 mescles

HdJ Madremanya-Tortellà-Platja d’Aro
23/08/2016
Flamenc i Havaneres
28/08/2016

10-8-16 La Unión
15-8-16 The Original Blues Brothers
16-8-16 Simply Red

Vaig dir que parlaria de la mescla dels concerts de Blues Brothers i Simply Red al Festival de Peralada.  Ho amplio al concert de La Unión. Tres dies amb tres tècnics i tres mescles molt diferents. No entraré en detalls tècnics del muntatge que hem fet amb BTM al Festival, a on a més d’aquests tres dies hi vam fer Seal i Diana Krall. Prometo un altre post amb el disseny de so, les decisions preses, les correccions fetes, la predicció acústica i l’equipament muntat.  Tampoc entraré en detalls de què portaven Simply Red (controls, microfonia, monitors i part de la il·luminació). Si entro en marques, models i curiositats hauria de fer un altre post a part. Amb les fotos els que sabeu de què va crec que ja en fareu prou.

Aquestes van ser les reaccions dels tres tècnics al saber que hi havia un limitador CESVA a 95dBA. El Festival no informa abans de la seva existència.  Es dóna per suposat que hi sigui i que es respecti la normativa local. No ho valoro ara, també donaria per un altre post.
El tècnic espanyol de la Unión: no jodas, se están cargando el espectáculo, este es un show que empieza suave pero termina en plan tecno.
El tècnic ianqui de Blues Brothers: really? So… ok. Only with vocals the limiter will work… (tota una declaració d’intencions de com seria la mescla…).
El tècnic anglès de Simply Red (amb una emprenyada descomunal que va fer que més tard es disculpés i em demanés perdó vàries vegades): we are fucked! Va dir més coses però en vaig entendre la meitat, tot i que anaven en la línia.

Si em baso en el rendiment de l’equip, la coherència (des del meu punt de vista) de les modificacions que em van demanar (bàsicament equalització entre caixes i nivells), el màxim volum possible aconseguit, l’equilibri en la mescla -tot s’entén, tot respira- i la regularitat en la mescla, el tècnic de Simply Red guanya amb diferència.  A més, el concert d’aquests veteranos va ser el millor del festival. Concertàs de principi a fi!

La Unión: bé, mescla correcte adaptada al limitador. Tot controladet, però és clar, amb unes bases amb moooooltes coses gravades el difícil és que soni malament, no? El teclista, el guitarrista i el baixista tocaven, però el coixí de bases era important. La veu, amb poca potència, necessitava d’un previ per guanyar senyal. Insertar un Avalon a través dels omnis de la CL5 no funciona -soroll-.  Vaig dir al tècnic que provés el Opt-2A del Rack Premium.  Li va funcionar.
Em va demanar ajustaments d’equalització al frontfill, em va anar indicant què volia.

Blues Brothers: va, avui no seré tan diplomàtic. De veritat que allò era una mescla?!?!?! Sense vergonya que només hi hagi veus, que aquestes facin actuar el limitador sovint, que la bateria sigui testimonial, els vents -això sí, compactats-, però molt per sota del que crec que haurien d’estar, els teclats fluixos, amb un Hammond B3 que encara espero sentir-lo bé per trempar, etc… I quan hi ha espectadors que es queixen del so és que realment sona malament!

Aquesta gent no van fer proves de so. Van fer una llarga introducció musical que va servir com a proves. I no portaven tècnic de monitors.  El tècnic, molt ianqui i amb comentaris de l’estil de quina merda la grada que té aquest festival, es va dedicar a fer proves de línies, aconseguir el màxim volum possible als monitors per a les veus i també a PA i demanar-me el frontfill per un auxiliar per només passar les veus, perquè amb el volum dels amplis a l’escenari ja ni hauria prou. De fet l’ampli de guitarra arribava a tapar a les veus a una gran zona de platea, a on el preu de les entrades és més car. The fucking Blues Brothers, no?!?!?!
L’home havia fet pocs bolos amb la CL5 i la va infrautilitzar.  Ei, haters, no calen comentaris sobre les Yamaha avui, si voleu ja en parlem un altre dia, ara no ve al cas, ha ha ha!!! (picada d’ullet a alguns amics tècnics, with love!).
Només em va demanar un parell de coses a l’equip: tenir el subs i el frontfill per auxiliar. I va estar moooolt content, com si enlloc li volguessin fer.

Simply Red: bravo, bravo i bravo una vegada més. Giraven amb dues Digico SD10 (com m’agrada aquesta taula, models més petits no però aquesta sí), cap monitor a l’escenari, tot IEM, microfonia pròpia i un bon personal propi.  I deixant de banda la reacció inicial del tècnic de PA, la resta va ser una bassa d’oli. Nosaltres hi posàvem l’equip i li vaig fer amb diligència totes i cada una de les modificacions que em va demanar, d’equalització i nivells, que si ara les caixes de dalt, que si ara les del mig, que si ara les de baix, que si ara el frontfill, etc. I jo vinga, pim pam pim pam, very polite i amb un somriure a la boca.  Així em va venir a buscar després del bolo, content, a dir-me adéu i donar-me les gràcies. I jo li que li vaig dir que era l’únic en tot el Festival que havia obtingut el màxim rendiment de l’equip amb les condicions de limitació del CESVA i que havia fet sonar els subgreus com ningú sense fer-los clipar.
Al matí m’havia demanat d’entrar amb AES al Galileo, i jo li vaig dir que havíem d’entrar en XLR al CESVA i després anar al Galileo.  Es va enfadar -la segona del matí-.  Li vaig dir que podíem fer-ho diferent.  Entrar amb AES al Galileo i de les sortides passar L i R pel CESVA, amb els que ens saltàvem el frontfill i el sub, que anaven directes.  Hi va estar d’acord i va tornar la pau. D’aquesta manera durant el bolo encara que en alguns moments el limitador actués -van ser pocs-, el sub no quedava limitat, i al tenir-lo per auxiliar el podia forçar més.  De fet va estar al límit del clip durant bona part del bolo, però com que els subs queden per sota del nivell de la gent a la grada, aquests es perden ràpidament a mesura que puges amunt, i la mescla no queda descompensada.  A platea si hi ha que força sub però també queden per sota.  La grada té una alçada màxima d’uns 12 metres, i el control deu estar a unes 5 metres.  A ell li van arribar els subs, però als altres tècnis no.
Pel que fa al mescla, va ser la millor dels tres dies, com ja he dit.  A tenir en compte: a l’escenari hi havia un control del que disparaven gravat, amb el Live, si no vaig errat, tampoc m’hi vaig apropar massa ni vaig fer cap foto. I hi havia un munt de coses gravades. Però a diferència de amb La Unión, els músics tocaven tant i tant bé que tot quedava perfectament integrat i mesclat. A fora no donava la sensació que hi haguessin bases, ni instruments, ni veus gravades.
Em vaig apropar al control de FOH una vegada a preguntar com anava tot i de passada a fer el xafarder, però  vaig veure que li molestava que estigués per allà i vaig optar per tornar a l’escenari. Respect!

I va, per completar aquest súper post, altres fotos d’altres moments.  Algú em va preguntar que quant tardava a fer un post, doncs un com aquest més de tres hores, entre escollir les fotos. editar el vídeo, redactar, corregir, canviar coses, rellegir-ho…

Descàrrega, muntatge, migdiada time, programació de llums, fotos d’equip…

Els darrers dies del festival hi havia un ambient de relax controlat, amb dinar inclòs amb part de l’equip local, en concret els del torn que van enganxar el migdia. Cerveses gentilesa d’en Martí Cortijos i xai al forn (exquisit) que va fer en Navarro, elèctric del Festival. Ei, cal dir que era el dia de Simply Red, una vegada vam entregar l’equip ja poca cosa teniem a fer, vigilar els nivells de la PA i prou.  No fos cas…

I escenes vàries, alguns fent l’ànec amb els cignes, o intentant sobreviure al menjar a base de camuflar-lo encara que sigui amb ketchup i no t’agradi prou…, o intentant ser multitasca sopant de tupper, mirant una sèrie i consultant el mòbil.

I com en tot bolo, sempre s’acaba carregant el camió.  A Peralada és un luxe que no sempre agraïm tenir l’equip de nois que hi treballen fent de hands i ajudant tant el muntatge com en el desmuntatge quan fa falta. Moltes gràcies!!!

 

I un vídeo! Va, que ja m’estic tornant a animar a fet vídeos…

1 Comment

  1. Joan 'Pine' Artigas ha dit:

    Bon dia Kurti!

    Després de llegir el teu interessant article sobre els bolos de Peralada, m’agradaria demanar-te si pots contestar una petita enquesta. Aquí va…

    Agafant com a referència el concert de Simply Red (que per tu va ser el que va sonar millor) QUIN % DE RESPONSABILITAT CREUS QUE HI TÉ CADA UN DELS SEGÜENTS FACTORS:

    -El monitoratge IEM i la NO presència de cap monitor d’escenari: _____ %
    -La qualitat dels intèrprets: ______ %
    -La microfonia: _______ %
    -Les decissions preses i la feina del tècnic de FOH: ______ %

    M’encantarà saber la teva opinió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *