Dunas, dos anys després.

Estadístiques 10 anys
16/06/2016
Juny Joglaner!
07/07/2016

3 i 4-6-16

El darrer cop que vam fer Dunas, amb María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui va ser a Madrid el maig del 2014.  Després de dos anys hem tornat a fer aquest gran espectacle.  I és gran, sobretot, pel fet de veure ballar de costat a la María i en Larbi, a més a més de la música i la senzillesa de l’escenografia.  Després de dos anys sembla com si no hagués passat el temps.  Dunas és atemporal.  La màgia i les emocions poden ser presents en qualsevol moment.  I ara han aflorat de nou, al Teatro Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria.  Muntatge els dies 1 i 2, amb proves i assajos, més assajos el dia 3, funcions el 3 i 4, i el 5 cap a casa.

Retrobament amb l’Àlex -rescatat de Suïssa per fer l’espectacle, regidor i maquinària-, en Pato -maquinària- i en Pau -il·luminació-. Llamp d’equip! Tot i que faltava en Marc als monitors, per qüestions de pressupost. Se’l va trobar a faltar.

Moltes gràcies a tot l’equip tècnic i de producció del teatre per la bona feina feta.

Y muchas gracias Tana y Jose (que malo que soy para los nombres, son estos no? ha ha ha!) por ayudarme en el escenario y en los monitores con los músicos. Excelente trabajo!

És inevitable que pel cap em passin les imatges del procés de creació des del moment en què m’hi vaig afegir,  a l’estiu del 2009, i també dels primers bolos que vam fer pel món. Ja fa 7 anys!  Diuen que la propera vegada que potser es representi serà el 2017.  Llavors el temps es tornarà a aturar.

La novetat d’aquesta vegada és que vam posar un micròfon a una sabata de la María, mirant cap a dins, i un altre a la d’en Larbi per garantir el so del zapateado. No hi havia terra acústic, es ballava sobre el terra del teatre, i aquest sonava més aviat poc com per captar els peus amb els Crown PCC 160.  El resultat va ser molt bo, no ho havia provat mai encara, tot i que fa força temps li havia plantejat a la María de fer-ho. No ho volia fer per qüestions de canvi de vestuari i d’haver de portar un petaca, cable i micro tota l’estona.  Però aquesta vegada la necessitat d’aconseguir un bon so als peus va pesar amb força.  I sembla que es posarà el micròfon als peus en d’altres espectacles.
Els micròfons que es demanen per rider amb aquesta finalitat són DPA4061 i Sennheiser MKE2.

A la foto del violí: el piezo LR baggs, bon resultat i excel·lent per evitar retroalimentació i aconseguir volum (sobretot a monitors, és clar!).

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *