Un somriure no acostuma a fallar

María Pagés a Istanbul
17/12/2015
Detalls de Nadal, Cor Geriona
26/12/2015
18-12-15 Carlos Núñez a Sant Cugat
Un somriure, i ser correcte, i ser educat, i ser amable, i ajudar a fer els canvis i donar-te les gràcies. I si s’ha de fer servir el prosceni que ningú fa servir perquè queda davant de la PA, i per qüestions de visió de les primeres files, i també perquè cal moure els subgreus i el frontfill, es fa.  I si cal avançar dos metres les tarimes, els monitors, els micròfons, amb totes les línies comprovades (una trentena) i a punt per fer proves, es fa. I si tot això és perquè l’artista demana estar més a prop del públic per notar la seva escalfor, la seva proximitat i la seva força, es fa.  
I així va anar la cosa quan Carlos Núñez va arribar a les 13:30 al Teatre-Auditori de St. Cugat i ens va demanar si era possible fer-ho.  A les 14:15 havíem mogut el que hi havia a l’escenari i havent dinat vam acabar de recol·locar els subgreus i el frontfill abans de començar les proves de so.  Els que heu treballat amb Carlos Núñez sabeu com treballen ell i el seu germà en Xurxo, són eines de precisió i volen donar-ho tot a l’escenari.  I la preparació del concert és molt conseqüent en això.
Només arribar en Xurxo comenta que li sona la meva cara, i faig una repassada dels llocs on hem coincidit.  El primer de tots una nit de juliol del 2006 al Festival Jardins de Cap Roig, on jo feia els monitors, en un concert de The Chieftains a on van venir a col·laborar els germans Núñez. Gran nit aquella!  I hem coincidit algunes vegades més.  I sempre és un plaer treballar amb ells.
El concert a St. Cugat va ser un no parar de passar col·laboradors sorgits de les agrupacions de gaites, de música celta i d’escoles de dansa irlandesa de la zona.  A la taula hi havia en Roque, que ja porta 16 anys amb Carlos Núñez, que ràpid que es diu!  Quin pou de coneixements i experiències!  És d’aquelles persones amb les que has de parar de xerrar perquè hi ha un bolo per fer i no es pot suspendre…

Dues hores d’actuació, recollir i tornar cap a casa.  Hi he anat sol a St. Cugat, no hi havia taula de monitors, es feia des de la taula de PA, que era la de l’Auditori, la Yamaha M7CL.  O sigui que la furgoneta anava molt buida, amb només 6 monitors i la microfonia. Bolos d’aquests de tant en tant van bé!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *