Chucho Valdés

Dinamita a la tardor
19/11/2015
Micros, cables, patch i en Muka! Yeah!
26/11/2015
20-11-15 Teatre-Auditori de St. Cugat del Vallès
Un dels millors regals dels darrers mesos.  Poder sonoritzar al gran Chucho Valdés al Teatre-Auditori de Sant Cugat dins del 47 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.  A ell i a dos dels seus fills, que l’acompanyaven amb la seva pròpia banda.  2 pianos de cua -un d’ells tocat per la filla, Leyanis Valdés-, bateria -el fill, Jessie Valdés-, contrabaix -Harold González-, saxo soprano -Yuniet Lombida- i saxo tenor -Emir Santa Cruz-.

Sonoritzar a bons músics amb bons instruments és més “fàcil”.  Però justament que sigui més fàcil implica que no pots baixar gens ni mica la guàrdia per mesclar al més mínim detall tot el que estan transmeten des de l’escenari.  Sí, d’acord, ells fan molta part de la mescla, segurament un 75%.  Però com tu t’equivoquis en el 25% restant ja pots anar desfilant cap a casa.
L’Auditori té bona acústica amb música no amplificada, i el concepte de la mescla era aquest.  90-93dBA van ser suficients per una audiència respectuosa i avesada, en general, a escoltar jazz.  I un altre aspecte per mi molt important:  retardar el sistema de so per fer-lo quadrar amb el so provinent de la bateria.
Els bons músics de jazz controlen ells la dinàmica.  Només vaig posar un compressor al subgrup estèreo de la bateria per comprimir-la lleugerament quan fes falta.  Cap altre compressor enlloc més.  La bateria la vam sonoritzar amb un Shure B52 al bombo, Shure SM7 a cada caixa, Neumann KM184 al txarles i dos AKG C414 d’ambients.  El cert és que els micros de les caixes actuaven de reforç, ja que la base de la mescla eren els dos 414.
Pocs efectes.  De fet només una petita pinzellada als dos saxos i en alguns moments puntuals a les dues caixes de la bateria.  La reverberació natural de la sala va fer la resta.
Els pianos els vam sonoritzar amb 2 Schoceps CMC5-MK4 cada un i sense tapa, de manera que vam eliminar les reflexions que provenen d’ella.  També vam posar un Shure SM58 a un dels forats de l’arpa de cada piano per si feia falta a monitors.  I si, els 58 van ajudar (a monitors).  El principal motiu de treure les tapes va ser que la del piano de la dreta, pel fet d’estar al revés de com estan habitualment els pianos, tapava la visió entre el bateria i la pianista, a més que estèticament quedava estrany.  I per compensar l’estètica de l’altre piano també es va treure.  I jo content, no sabien pas el favor que em feien!

A l’escenari vam demanar, a instàncies de Chucho, que el contrabaixista atenués lleugerament els greus del seu amplificador per netejar les baixes freqüències.  Aquest escenari ja ens el coneixem i la geometria les afavoreix.
I per acabar d’arrodonir-ho vaig posar un equalitzador dinàmic al contrabaix per acabar de controlar els greus quan més intensitat hi havia i també als dos als subgrups de piano que vaig fer per atenuar alguna estridència propis dels pianos quan més fort tocaven.
2 Sennheiser 441 als vents van arrodonir la dotació microfònica…  Quin plaer de bolo!

La dada curiosa va ser la grada de convidats al fons de l’escenari, que vam sonoritzar amb dues Nexo PS10 a on jo enviava un auxiliar mono en post fader amb la mescla que feia a PA llevat de la bateria.

Ah, i era el bolo de la nostra retrobada amb en Manel de The Project, després de la seva reaparició al setembre.  Durant aquest any i mig t’hem trobat a faltar! Ben tornat!
Una foto de les proves i en Tete a la taula de monitors, feliç de tenir un bolo tranquil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *